El tràgic accident de dos trens de la xarxa d'alta velocitat a Urda (Toledo) ahir posa de relleu la fragilitat de la vida humana. Després de la col·lisió de dos combois en un paratge castellà, familiars i amics dels viatgers van començar a demanar públicament informació sobre l'estat dels seus éssers estimats.

Algú, fins i tot, va muntar una web de cerca, fins que se li va avisar que havia de complir amb la protecció de dades i deixar aquesta delicada tasca a les autoritats.

Amb el pas de les hores, van aflorar alguns dels noms de persones que van perdre la vida: un inspector d'Hisenda, dos companys de promoció d'una noia...

Trajectòries vitals truncades per un dramàtic sinistre en una infraestructura que antigament va ser un dels orgullos nacionals. L'AVE va permetre connectar ciutats i famílies, va estimular la mobilitat i l'economia i va ser malla social.

Fins que dos terribles accidents mortals en un any —i altres ensurts en què es va fregar la tragèdia— han qüestionat la seva seguretat. Ahir, ho van fer sense mossegar-se la llengua un candidat a president del Govern i un president autonòmic.

Davant d'això, s'imposen dues posicions que, crec, parteixen de la humanitat més essencial. Una, acompanyar les famílies de les víctimes, morts i ferits, en moments tan indescriptibles com aquests. Els afectats han de gaudir de tot el nostre suport i no ser condemnats a l'oblit. Tenim l'oportunitat de fer les coses de manera diferent a ocasions anteriors, i no afegir dol social al gegantí lament per la pèrdua dels seus éssers propers.

I també donar suport als serveis d'emergència, als cossos i forces de seguretat i a tot el personal de Renfe i Adif, colpits per un succés que no s'imaginaven ni en el pitjor dels seus malsons.

Quan finalitzin els treballs de rescat, cal iniciar la rendició de comptes. És també part de la cadena de gestió d'un accident catastròfic com el viscut ahir. Es tracta que, amb més serenor i concienzudament, es determini què va fallar perquè acabés succeint el que va veure tothom. Incloent-hi el desplegament de mesures perquè no torni a passar.

Això inclou, primer, saber quins errors es van cometre en les cadenes de decisió, incloses les relatives al manteniment preventiu de la infraestructura.

Quan conclogui aquesta tasca, tocarà restablir l'eficiència i, sobretot, la confiança en l'alta velocitat. Però aquesta serà una tasca a llarg termini, de futur. Només complint amb els dos principis anteriors es podrà completar amb èxit aquest repte ulterior.

Descansin en pau les víctimes i una abraçada a les famílies.