Parlem clar: la majoria dels menors que han protagonitzat els aldarulls del passat dissabte tenen origen magribí, encara que siguin de segona generació.

Volum general de magribins a Espanya. El col·lectiu magribí supera les 846.000 persones amb permís de residència a Espanya, sent el Marroc la primera o segona nacionalitat estrangera d'arribada en els fluxos recents registrats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Volum a Catalunya. És la comunitat que acull el major percentatge del col·lectiu marroquí a Espanya (al voltant del 28% del total nacional), amb especial presència a províncies com Barcelona, Lleida i Tarragona.

És a dir, a Catalunya hi ha 236.880 magribins censats. Recordem que van ser els Governs de Pujol i de Mas qui van afavorir la immigració marroquina (Pla Marroc de 2014 d'Artur Mas).

Els aldarulls i el saqueig del passat dissabte segueixen el mateix patró a totes les ciutats europees amb alta densitat de magribins: París, Marsella, Milà, Torí, Lió, ara Barcelona…

Per què a Torí i Milà sí que hi ha bronca, però no a Nàpols quan Nàpols és més pobra? Perquè a Nàpols gairebé no hi ha immigració. Camorra a part, per a què hi hauria d'haver immigrants a Nàpols si ja és difícil guanyar-se la vida allà?

Qui surt guanyant amb aquests ciris (com de costum, fets perfectament puntuals i aïllats, segons el Govern)? La resposta és fàcil: el beneficiat és qualsevol Estat al qual li interessi tenir l'Occident europeu sotmès a pressió: el Marroc i Rússia.

Deixant Rússia a part, examinem les circumstàncies actuals del Marroc:

Atur juvenil i manca d'oportunitats. Gran part de la joventut marroquina afronta una elevada taxa d'atur o inactivitat (els ninis), cosa que genera desesperança i la percepció que a Europa hi ha un millor futur.

Diferències salarials. El salari mínim al Marroc ronda els 300 euros mensuals, mentre que a Espanya supera els 1.000 euros, un incentiu fort fins i tot per a feines poc qualificades.

Efecte xarxa. La presència de més d'un milió de ciutadans marroquins establerts a Espanya facilita informació, contactes i suport per a qui decideix emprendre la travessia.

Desviació de recursos al Marroc. Crítics assenyalen que el Govern marroquí ha prioritzat grans inversions —com les obres d'infraestructura per al Mundial 2030— en detriment de la inversió social en zones marginades del país.

Això cal afegir que als EUA de Trump no els va agradar gens l'amenaça de Sánchez de negar la continuïtat de les bases de Morón i Rota. Ja existeix una forta cooperació entre els EUA i el Marroc: Pactes d'Abraham i full de ruta de defensa 2026-2036. Ambdós països desenvolupen centres de cooperació militar i tecnològica, com el centre multidomini de formació i experimentació amb drons o instal·lacions al sud (com a Tan-Tan) per a maniobres conjuntes i lluita antiterrorista. El Marroc ha ofert enclavaments com Alcazarseguir per acollir tropes o infraestructura nord-americana. Alcazarseguir està just davant de Gibraltar i Tan-Tan, a l'interior, en perpendicular a les Canàries i just per sobre del Sàhara Occidental.

Finalment, dos punts importants:

La laxitud de la legislació espanyola respecte als delictes amb autoria de menors i la inacció del Govern, sigui el central o l'autonòmic.

El populisme de gent com Melenchón, Rufián o Colau atribuint aquests aldarulls a l'extrema dreta.

Conseqüència: tenim el que votem i el que permetem.