Les eleccions deparen sorpreses
"La legislatura que ara s'acaba ha estat un desastre: sense nous pressupostos i un clima de confrontació enverinat que s'ha estès per gairebé totes les institucions"
A primera vista, les eleccions del pròxim 29 de novembre semblen tenir un desenllaç clar. Les enquestes dibuixen una victòria del PP i un fort creixement de Vox. L'escenari, a priori, resulta favorable a les dretes. Però precisament per això convé extremar la prudència. La política espanyola té una afició acreditada a desmentir els pronòstics quan arriba l'hora de comptar paperetes.
N'hi ha prou de recordar el que va passar al juliol de 2023. Els sondejos vaticinaven una majoria absoluta del PP i Vox. I, tanmateix, Pedro Sánchez va acabar sent investit president després de sumar els suports de Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària. Res obliga a pensar que la història s'hagi de repetir, ni res permet descartar-ho: una campanya dura gairebé dos mesos, i en política dos mesos són una eternitat.
La legislatura que ara s'acaba ha estat un desastre: sense nous pressupostos i un clima de confrontació enverinat que s'ha estès per gairebé totes les institucions. Sánchez ha governat instal·lat en una permanent negociació, amb una majoria d'investidura que fa temps va deixar de comportar-se com a tal.
El bloqueig i la incapacitat per tirar endavant iniciatives han estat la norma. Tanmateix, el president ha sabut trobar a última hora un banderí d'enganxament especialment eficaç: el drama dels desnonaments i la impossibilitat per a la majoria d'accedir a un primer habitatge de compra o lloguer.
Sánchez ha trobat un terreny on pot simplificar al màxim el seu discurs. No necessita explicar el caràcter multifactorial del problema i sobretot a què es deu la manca d'oferta en habitatge. Ni assumir tampoc cap responsabilitat en aquesta matèria quan fa des de juny de 2018 que és a la Moncloa. Li basta amb assenyalar culpables: les elits, els fons voltor, l'especulació i les autonomies en mans del PP. El missatge serà senzill: inquilins, voteu-me perquè no guanyin ells.
La seva darrera maniobra és molt cridanera. Després que el Congrés tombés els dos decrets llei sobre habitatge, el Govern els va aprovar de nou aquest dimarts per tal de portar-los a la Diputació Permanent per a la seva convalidació. La fórmula està prevista per la Constitució quan les Corts han estat dissoltes per a situacions excepcionals.
Ara bé, el Congrés acaba de rebutjar aquestes normes i, tot seguit, el Govern busca una altra via perquè entrin en vigor abans que els ciutadans tornin a votar. És un clar acte de campanya, una fórmula per a la mobilització del carrer. Legal, sí, però profundament il·liberal: desvirtua el vot del Parlament, encara que les mesures puguin ser bones. La política del fi justifica els mitjans.
El 2023, el fiasco del PP també va ser conseqüència d'errors de campanya i de la torpesa de Núñez Feijóo, que es va embolicar amb els pactes autonòmics amb Vox i no va saber anunciar qui seria el seu ministre d'Economia davant el bon nom de la socialista Nadia Calviño.
Aquesta vegada, no n'hi ha prou amb insistir en el fracàs de Sánchez. El PP haurà d'explicar què farà perquè els joves puguin accedir a un habitatge, com augmentarà l'oferta i com aconseguirà que la construcció sigui més barata. Si no ho fa, corre el risc de permetre que la campanya es converteixi en un plebiscit emocional en què el president jugui amb un marc molt més favorable.
Les enquestes diuen avui una cosa. Veurem què diuen el 29 de novembre. Les eleccions deparen sorpreses.
