La Guàrdia Urbana de Barcelona exhibeix el seu protagonisme a les pantalles.

Ahir a la nit va iniciar la seva trajectòria amb l'emissió del primer capítol de Torn de Guàrdia, emès per Betevé, una docu-sèrie en què el ciutadà podrà comprovar la tasca important i complicada que realitza una policia local que és molt més que un cos policial municipal.

Sempre ho ha estat, encara que molts sistemàticament hagin preferit col·locar-la a l'esglaó d'organitzacions secundàries. A vegades, tristament, aquesta manca de consideració ha vingut per part d'algun dels seus responsables polítics.

La sèrie mostra amb detall molts dels avatars quotidians del cos. Ja no es posen un salakov al cap, ni dirigeixen el trànsit des d'una peanya cerimonial.

Estan a les noves exigències delinqüencials de la ciutat, d'uniforme o de paisà, i col·laboren en l'acció policial al mateix nivell moltes vegades que les policies que habitualment porten la vitola de policies judicials.

El preestrena va congregar una ingent quantitat de guàrdies, comandaments i polítics i es va convertir en una bona manera de rescabalar mediàticament l'orgull ferit d'un cos esquarterat en el seu dia amb el documental Ciutat Morta.

Per als oblidats, Ciutat Morta va pretendre denunciar la salut del sistema intentant rentar la cara als detinguts per llançar objectes des d'un local ocupat i deixar en estat vegetatiu un agent de la Guàrdia Urbana.

La Barcelona perroflauta, antisistema i bonista, recolzada en el seu dia per no pocs portaveus que prediquen revolució tot i tenir més de tres residències i molts números als seus comptes corrents, va voler saltar a la jugular de l'ordre, la guia dels qui creuen que les lleis són la millor manera d'establir una convivència el més justa possible.

Torn de Guàrdia permetrà al ciutadà conèixer millor la tasca de la seva policia més propera i també restablir ferides morals. El guàrdia urbà agredit el 2006 segueix vegetant a la seva cadira de rodes. Un dels detinguts compleix presó perquè temps després va matar un ciutadà a Saragossa.

A vegades, la vida posa cadascú al seu lloc. El que passa és que, com a societat, hauríem de ser conscients que l'únic camí possible per compartir espais és l'ordre.

Això no va d'esquerres o dretes (prou ja del mantra que acusa de feixista a qui defensa l'ordre), va de sentit comú davant el caos en què aquest grapat d'incívics volen submergir el ciutadà.

Per tot això, i perquè qui governa hauria d'apostar més per l'ordre tot i la incomoditat que suposa bregar amb la xerrameca ambiental, estarà molt bé que observin la sèrie de Betevé i el dia a dia dels seus agents.

Com més mitjans es posin a disposició de vetllar pel bé de tothom millor serà la vida per a la ciutadania. Fins i tot per a aquell execrable grup que pensa que l'acció policial és una xacra a extingir.