El marmessor
"En els temps que corren, amb tant mascle alfa a les esferes de poder, La bola negra és medicina pura".
Dimarts passat, deixant-me portar per la tendència del moment, vaig anar als multicines del Mataró Park amb una amiga a veure La bola negra.
Vam anar a la sessió de les 20.30 i la sala estava abarrotada.
“El millor dimarts de la història per a una pel·lícula espanyola”, van assegurar els mitjans l'endemà, assenyalant com una de les raons principals la coincidència amb el programa Cine Sénior, que permet als majors de 65 anys comprar entrades a 2 euros únicament els dimarts.
L'endemà, dia de l'espectador, les xifres de taquilla van tornar a batre rècords.
El cost de l'entrada segur que hi va tenir alguna cosa a veure, però la veritat és que la pel·lícula és molt bonica, almenys a mi m'ho va semblar.
I no només per les tres històries que s'hi expliquen, i com s'expliquen, sinó perquè un dels personatges és un laringectomitzat, una persona a qui se li ha extirpat la laringe i que, en aquest cas, parla mitjançant una pròtesi fonatòria: pressionant amb el dit una mena de “botó” a la part baixa del coll, l'aire pulmonar es desvia cap a l'esòfag i permet produir veu.
En tenir un familiar proper laringectomitzat, l'escena em va impressionar molt. No només per la naturalitat amb què el personatge (que fa el paper de marmessor) parla - el que permet al públic veure que els laringectomitzats ja no van amb aquell altaveu estrident penjat al coll - sinó per veure com la diversitat s'integra al film sense que te n'adonis.
Es diu que el cinema dels “Javis” - Javier Ambrossi i Javier Calvo - és inclusiu per voler donar visibilitat al col·lectiu LGTBQ+, però la seva inclusivitat va més enllà.
Que un personatge laringectomitzat tingui una funció tan concreta com la de marmessor i pugui comunicar-se amb fluïdesa trenca força amb la imatge que molta gent té d'una laringectomia total, com si necessàriament impliqués no poder tornar a parlar de manera funcional, o quedar-se al marge de la societat.
Sota el prisma dels Javis, la diversitat es normalitza.
A Internet no he pogut trobar informació sobre l'actor laringectomitzat que fa de marmessor. L'únic que he descobert és que la seva ajudant, una advocada jove anomenada Goyita, ha estat interpretada per Yenesi, una cantant i influencer trans nascuda a Cantàbria, on transcorre part de la història.
“El meu personatge és una dona trans perquè la interpreto jo”, va resumir Yenesi en una entrevista amb Shangay.
Prefereixo callar aquí i no explicar més detalls de la pel·lícula, hi ha un seriós risc de spoiler. Però en els temps que corren, amb tant mascle alfa a les esferes de poder, La bola negra és medicina pura.
Inclusiva, antibel·licista, romàntica, intel·ligent.
Amb un missatge clar: ningú té l'autoritat per dir-nos què o qui es queda fora de la societat.
