L'immigració i la defensa són els dos temes prioritaris a l'agenda de la Unió Europea. Per això, el problema de Ceuta és, també, un problema d'Europa, com va declarar alt i clar la presidenta de la Comissió Europea, a qui sustenta, entre d'altres, el Partit Socialista Europeu.

Espanya, més enllà del soroll mediàtic, és un aliat fidel amb els seus socis europeus i de l'OTAN. Tenim avions patrullant a Estònia, Lituània i Letònia, així com a Romania que cada vegada que hi ha una alerta, surten a interceptar qui envaeix la frontera europea, sigui un dron o un caça rus. Cada any els nostres avions fan centenars d'hores de vol en defensa de la frontera europea i actuen en desenes d'actuacions d'intercepció.

Almenys 1.600 militars defensen de manera estable el flanc est de l'OTAN, emplaçats a Letònia, Eslovàquia, Romania i Turquia. En el moment àlgid de la crisi entre Israel i l'Iran, al març, van ser essencials per interceptar almenys quatre míssils que es van endinsar en cel turc.

I sempre que es demanen reforços, el nostre exèrcit és dels primers a acudir, estant entre els tres primers països de l'OTAN per aportació de tropes i vehicles.

A Eslovàquia, per exemple, lidera una brigada de l'OTAN amb soldats de set països.

El servei de fronteres europeu, Frontex, té personal desplegat en diversos punts d'Europa. Més de 500 estan desplegats a Itàlia, a l'operació Themis, diverses desenes a Malta, i centenars a Grècia, a l'operació Poseidó.

En aquestes fronteres no només hi ha funcionaris, també hi ha vaixells d'Estònia, Suècia, Dinamarca, Lituània i Romania... fins i tot una fragata de la Guàrdia Civil col·labora amb França en el control de la frontera del canal de la Mànega. Frontex fa temps que col·labora amb Espanya, tant de manera estructural, a Canàries, com temporal, amb motiu de l'operació creuament de l'estret.

Si aquest sistema funciona raonablement bé, si Espanya és un soci lleial... per què no hi ha una col·laboració palpable en el cas de Ceuta?

Probablement perquè no s'ha sol·licitat. Valorant l'actitud del Govern d'Espanya des d'una òptica bonista, tot va lent per no molestar el nostre veí, immers fins fa poc en un procés electoral, i per prioritzar la solució del problema humanitari.

Sigui per això, o per altres raons menys nobles, ja és hora de demanar ajuda a Europa, especialment després del clar pronunciament del Parlament Europeu (339 vots contra 225) donant suport a Espanya en un escenari d'invasió i de guerra híbrida.

No són substantius que utilitzi l'extrema dreta, són els utilitzats per una clara majoria del Parlament Europeu. És hora que tota Europa es posi al costat d'Espanya, i no de front, com fa Itàlia suspenent temporalment el tractat de Schengen, o tota la Unió Europea demanant explicacions, però no oferint ajuda.

Ceuta hauria de gaudir, com a mínim, de la mateixa solidaritat que ja tenen Lampedusa o Lesbos.

Marroc ja ha celebrat les seves eleccions i sigui per això, per la resolució del Parlament Europeu, o pel que sigui, des del Govern espanyol s'està canviant a poc a poc el discurs, començant a demanar respostes i accions.

Sense dubte, és el moment de demanar ajuda a la Unió Europea per reforçar les fronteres i revertir la situació a com estava Ceuta abans del 30 de juliol. Sicília acumula el major contingent de recursos Frontex actualment, sent part d'Itàlia des de 1860. Ceuta és part d'Espanya des de 1580 i Melilla, des de 1497.

És cert que no cal convertir en enemic l'immigrant, però no ho és menys que la paciència dels ceutins s'està acabant. Els han pres el lliure accés a platges, a centres mèdics, a escoles, a parcs, a places... per prendre'ls, fins i tot els han pres un partit de la selecció espanyola de futbol.

Cada dia que passa s'esgota una mica la paciència dels ceutins i ens acosta més a escenaris que no desitgem ni imaginar, però que poden passar. Cal solucionar el problema ja i retornar tots els immigrants irregulars al país d'on procedeixen. La resta serà jugar amb foc fins que ens cremem.

Europa, i Espanya, tenen la paella pel mànec. El 71% de les exportacions del nostre veí del sud va a països europeus i el 56% del que importa, prové de països europeus.

Les ajudes d'Europa suposen diversos milers de milions cada any, i les remeses s'acosten al 10% del seu PIB. Hi ha tants arguments del costat d'Europa que no s'entén per què no es posen en valor per trobar la millor solució per a tothom.

Dada la gran habilitat del nostre president del Govern per gestionar crisis, cal pensar quin serà el següent moviment. El que tocaria, si no es vol semblar massa agressiu amb els nostres veïns, seria involucrar, de veritat, Europa.

El temps de l'acció a baixa velocitat ja ha passat. No podem fer que els gairebé 85.000 ceutins es converteixin en “maricármenes” a qui facin fora de casa seva.