"La ciutat és un milió de coses", proclamava als quatre vents des del seu estudi el radiofonista Arribas Castro. Parlem del segle XX, quan hi havia més mestres de la ràdio que eren capaços de sintetitzar missatges que havien de perdurar en el temps. Al carrer passa avui en dia una cosa semblant. En una urbs com Barcelona, la coexistència de milers d'històries assaona el dia a dia que ens toca viure. Alguna d'elles, agradable. És el cas de la recuperació de la pastisseria més antiga de la ciutat, La Estrella, que publicava ahir Metrópoli Abierta.

El teixit urbà cada cop està més ple de persianes d'alumini, decorades pels mal anomenats artistes urbans, que amaguen negocis abandonats, fracassats o víctimes de la pressió fiscal. Per això, que una noia de vint anys, exempleada de l'establiment, s'hagi llençat a la piscina i hagi tingut el coratge de reprendre l'activitat d'un local amb història és digne d'aplaudir. Un dels trets que convé revertir és el del cementiri comercial en què s'han convertit molts carrers de Ciutat Vella i de l'Eixample, amb multitud de baixos clarament abandonats. No hi ha sensació de progrés en una ciutat les artèries de la qual supuren deixadesa i fracàs econòmic.

Aquesta imatge que ofereix una part de la ciutat es veu agreujada per un problema que no és nou, però que s'està agreujant: els milers de persones sense sostre que dormen als carrers o que nien de mala manera en poblats improvisats en espais molt diversos de Barcelona. “Torna el barraquisme a la ciutat”, sosté a les xarxes socials el regidor popular Daniel Sirera. No li falta raó. La imatge d'aquestes improvisades i lamentables instal·lacions permet que hi malvisquin desenes de persones i provoca un radi d'acció d'insalubritat que simplement no és acceptable.

El mateix passa amb les persones que prenen el carrer com a apartament improvisat. Sense més atavies que el cartró i l'ús de bancs i paviment com a llit improvisat. El focus de brutícia que es configura al voltant d'on es col·loquen és insuportable. La imatge del passat divendres, per posar un exemple, de la placeta que s'obre als peus del Molino amb una família sencera dormint entre líquids insalubres, cartrons de vi barat i excrements senzillament no s'ha de permetre. Ha arribat el moment de canviar la llei. Ja poden netejar després els serveis municipals, que no hi ha manera de recuperar l'espai ni que es doni una convivència sana. Cal poder treure aquestes persones de l'espai públic. Per elles, per la seva dignitat i pel benestar dels veïns convencionals de la ciutat. Amb la normativa actual, si una d'aquestes persones no vol sortir de l'espai públic, està protegida. Per això, és imprescindible el canvi legal que, òbviament, implica tenir un lloc on recloure aquestes milers de persones que en una immensa majoria presenten quadres diversos de desordres mentals.

Acaba de passar la Mercè, les festes de la ciutat, però amb aquest panorama als carrers no hi ha festa que valgui