L'alcalde de Barcelona ha visitat Nova York i hi ha trobat inspiració. Si Zohran Mamdani projecta obrir cinc supermercats municipals a la ciutat dels gratacels, Jaume Collboni proposa crear una xarxa de comerços a la capital catalana. La prova pilot es farà en un local municipal del barri de la Marina del Prat Vermell i oferirà aliments de qualitat a preus assequibles.

La perspectiva econòmica

La proposta de Collboni s'ha d'analitzar des de dues perspectives: l'econòmica i la política. Des de la primera, el fracàs està assegurat. En primer lloc, perquè qualitat i preu solen anar de la mà. Si els nous comerços venen bons productes a preus baixos, acumularan pèrdues que seran sufragades per tots els barcelonins a través dels impostos.

Així, per exemple, qui compra als supermercats Sánchez Romero ho fa perquè vol adquirir productes de qualitat, però també sap que paga un preu elevat per ells. El 2025, segons l'OCU, una cistella composta per 241 productes d'alimentació i drogueria costava en aquests establiments un 72,2% més que a les botigues d'Alcampo.

En segon lloc, a Barcelona hi ha 39 mercats municipals d'alimentació davant només 6 a Nova York. La majoria dels existents a la capital catalana pateix un agut declivi, tal com demostra l'elevat nombre de parades tancades. Les principals causes són la manca de relleu generacional i la decreixent rendibilitat dels negocis, que dificulten la incorporació de nous comerciants. Entre 2020 i 2024, el saldo net entre obertures i tancaments va ser negatiu, ja que van desaparèixer 193 establiments, un 13% del total.

Des que va arribar a l'alcaldia, Collboni no ha adoptat cap mesura útil per revertir l'abandonament progressiu dels mercats municipals per part de les famílies. Una tendència que no es limita a un lustre, sinó que s'estén al llarg dels darrers 35 anys. Per això, em sembla una incongruència crear una nova xarxa de supermercats, quan la que actualment posseeix l'Ajuntament de Barcelona es marceix dia rere dia, sense que cap dels seus responsables faci res per posar-hi remei.

En tercer lloc, el nou supermercat de la Marina del Prat Vermell serà gestionat per una ONG o una entitat del tercer sector. De la mateixa manera que ningú posaria aquestes organitzacions al capdavant d'un aeroport, un port o una fàbrica d'automòbils, no contemplo cap raó per confiar-los la direcció d'aquest establiment comercial.

Probablement, Collboni pensa que crear una xarxa de supermercats és fàcil. Pot ser-ho quan s'utilitza diners públics, però mai si està en joc el dels accionistes. En el primer cas, potser l'únic rellevant sigui obtenir rendibilitat política. Per tant, poden no ser necessaris un bon pla de negoci, una excel·lent gestió i l'obtenció de beneficis. En el segon, els tres requisits anteriors són imprescindibles.

Per als gestors dels supermercats finançats amb capital privat, cada cèntim compta. D'una banda, perquè és un negoci de volum, ja que el marge de benefici obtingut per cada producte venut sol ser escàs. D'altra banda, perquè la competència és cainita i, per continuar tenint èxit, una part substancial de les reduccions de costos aconseguides s'ha de traslladar al preu dels productes.

La perspectiva política

Des d'una perspectiva política, l'anunci de Collboni sobre la creació d'una xarxa de supermercats municipals té dos principals objectius. El primer és continuar imitant Ada Colau per complaure molts dels seus antics votants. El segon, convertir-se en el Mamdani català, ja que actualment el polític nord-americà és la principal referència de la nova esquerra a les grans ciutats.

Des de la seva arribada a l'alcaldia, Collboni va tenir clar que el seu mandat tindria un marcat caràcter continuista, ja que seguiria en una part substancial la línia política traçada per Colau durant els seus dos mandats. Així, per exemple, si ella va impulsar el primer control de preus de lloguer a Catalunya, ell seria el primer alcalde en prohibir els habitatges d'ús turístic en una ciutat espanyola.

Si la dirigent dels Comuns va anunciar la creació d'un servei d'odontologia municipal per ampliar l'accés a la salut bucodental, el polític del PSC aspira a impulsar una xarxa de supermercats per facilitar als barcelonins amb menys recursos econòmics l'accés als productes bàsics. La primera pretenia competir amb els odontòlegs del sector privat; el segon, busca fer-ho amb els propietaris de supermercats i comerços dedicats a la venda d'aliments.

La creació del dentista municipal va constituir una mostra més del caràcter populista de Colau, ja que la legislació vigent no permet als ajuntaments oferir serveis odontològics, ja que aquestes competències corresponen a les comunitats autònomes. La xarxa de supermercats de Collboni segueix la mateixa línia, ja que els nous establiments comercials seran incapaços de millorar l'oferta alimentària existent, tant en termes de preu com de qualitat dels productes oferts.

L'alcalde actual mai ha estat un polític valent. Per això, prefereix imitar el que han fet els seus antecessors o altres dirigents estrangers i mostra una gran aversió a innovar. No obstant això, les mesures adoptades han de tenir un risc polític i econòmic escàs. Per això, de Mamdani copia la creació de comerços municipals, però no la seva proposta de fer gratuït el transport públic. Un motiu que també explicaria per què la suposada xarxa de supermercats probablement només constarà d'un únic establiment.