La meva experiència pequinesa ja em sembla molt llunyana (vaig tornar al desembre de 2010), però al meu armari encara guardo algunes peces comprades a la capital xinesa que em poso de tant en tant per recordar una de les millors etapes de la meva vida.

Entre elles, una samarreta negra amb el dibuix d’una dona dins d’un cercle blau vestida amb un qipao tradicional de color vermell, que subjecta una cigarreta amb la mà dreta i una lluna creixent amb la mà esquerra.

A sota, una dita de Mao Zedong que m’agrada molt: “Women can hold up half the sky” / “ Les dones sostenen la meitat del cel”, és a dir, les dones són igual d’importants que els homes i tenen els mateixos drets.

La veritat és que em poso poc aquesta samarreta: em va ajustada i tinc por que l’estampat s’espatlli amb el rentat. Però ahir me’n vaig recordar mentre llegia Fascinats per la Lluna, el llibre que acaba de publicar el professor i investigador de la UPC Ignasi Casanova, i la vaig treure de l’armari.

En les primeres pàgines, Casanova intenta explicar per què el nostre satèl·lit ha despertat tanta fascinació al llarg dels segles en totes les civilitzacions. I esmenta precisament el Festival de la Mitja Tardor, també conegut com a Festa de la Lluna, que se celebra el dia 15 del vuitè mes en el calendari xinès, és a dir, ahir a la nit, coincidint amb l’arribada de la lluna plena.

A més de reunir-se en família per contemplar la lluna plena i menjar els embafadors pastissets de lluna, els xinesos recorden la llegenda de la deessa Chang’e, una dona molt guapa que va ascendir a la Lluna i ja mai més va tornar. Per això el Programa Xinès d’Exploració Lunar ha batejat amb el seu nom les seves diferents missions espacials.

La primera sonda Chang'e va enlairar-se el 2007; la segona, a l’octubre de 2010, quan jo encara vivia a Pequín. Tres anys després, la Xina va aconseguir aterrar una nau amb un vehicle robòtic a la superfície lunar, convertint-se en el tercer país del món a aconseguir-ho, després de la Unió Soviètica i els Estats Units.

M’agrada pensar que l’estampat de la meva samarreta, comprada en un hutong pequinès poc abans de tornar a Barcelona, és una picada d’ullet a l’èxit del Chang’e -2, llançat l’1 d’octubre, que a més és el Dia Nacional.

La dona que subjecta la lluna està inspirada en la deessa, però en lloc d’anar vestida amb un vestit dinàstic, fluid i d’aires eteris, porta un qipao modern de color vermell i estrelles daurades –una referència a la bandera xinesa–, arracades daurades, maquillatge marcat i una actitud Pop, allunyada del misticisme clàssic.

“La Xina ha aconseguit els darrers anys grans fites lunars, com aterrar robots exploradors a la seva cara oculta, el 2019, i planeja enviar taikonautes –astronautes xinesos– i construir una base lunar cap a la dècada del 2030”, escriu Casanova, convençut que existeix un renovat consens global per convertir la Lluna en un camp base per a l’exploració espacial a llarg termini.

“La Lluna funcionarà com a laboratori on aprendre a viure fora del nostre planeta”, escriu. Sigui a la Terra o a la Lluna, les dones continuaran sostenint la meitat del cel.