Quan el poder fa un pas en fals intenta reescriure'l a través del Cover-up calculat i, si l'experiment no surt bé, passa el que vam veure a la pel·lícula homònima sobre les matances al Vietnam i els abusos a Abu Ghraib: excusatio non petita... o qui s'excusa sense que l'hi demanin, en realitat s'acusa a si mateix.

La crisi de Ceuta està tenint un pèssim Cover-up, començant per la lentitud insufrible del Govern i per aquells que la qualifiquen d'invasió o guerra híbrida (hi estic d'acord), però sense atrevir-se a desmuntar les falsedats del règim de Rabat recolzat sense embuts per Netanyahu i Trump.

Quan un inventa el límit de l'experiència humana ha d'encaixar en el seu relat aquells que la posen en perill. Una cosa semblant passa amb l'àtic d'Ayuso, les explicacions del qual eviten presentar el registre de la compra i deixen al descobert versions oficials contradictòries. Total, un Cover-Up de fireta amb excuses que es contradiuen augmentant l'error.

També la Generalitat de Catalunya està servida en matèria de cobertures enganyoses. En el clima enrarit de l'Ensenyament, la consellera, Esther Niubó, no para de parlar del fracàs dels avaluadors dels objectius de PISA que seran expedientats —pilotes fora— o de la climatització de les escoles amb un projecte de cinc anys, implicant els ajuntaments, encara que ningú creu en la col·laboració, per exemple, de Xavier García Albiol, l'alcalde de Badalona, la segona ciutat de Catalunya.

Niubó tampoc creu en els sindicats frontistes, com la Ustec; ella coneix la radicalització verbal de la CUP i el síndrome d'abstinència de l'espai Sumar. Conclusió: el seu Cover-up s'ha construït sense un correlat; és un diàleg de sords.

L'avenç de l'extremisme comença en la mentida, com mostra Susan Stokes, professora de la Universitat de Chicago que ha presentat a Espanya el seu llibre Els regressors (Galaxia Gutenberg), referint-se als líders, els girs dels quals erosionen l'Estat de Dret comptant amb el suport electoral i sense necessitat d'eliminar governs abruptament i per la força.

Hi ha exemples de menor entitat, però de calat social, com les voltes de Joan Laporta, el president del Barça que exposa el seu Cover-up combinant la seva simpatia amb els retocs sobre el balanç comptable de l'entitat, dotat d'un deute inassumible i un ebitda recarregat d'amortitzacions refinançades; o el Cover-up, també futbolístic, de Florentino Pérez, que gaudeix de requalificacions urbanístiques al Madrid dels Àustries i maltracta els àrbitres de futbol per no parlar de la incapacitat del seu equip, la queixa del qual enfonsa cada dia una mica més la Casa Blanca.

Els autors d'aquesta modalitat de revisió estan lluny de la veritat; desconeixen la màxima de Ciceró: la història és la mestra de la vida. Els protagonistes del Cover-up tendenciós compten amb salvar la seva impunitat. Ho fa a Ceuta l'Executiu amagant la seva pertinença darrere de la seva aparença; ho fan les 11 autonomies del PP que vulneren les lleis aprovades al Congrés i també algunes togues (les menys) atentes al rail ideològic en la càrrega de la prova; i el contagi arriba fins a les mitres que obliden els seus atropellaments del passat en el secretisme de la sagristia.