Va ser sortir a la llum els desastrosos resultats de l'informe PISA a Espanya, i saltar Puigdemont des de la seva mansió a Waterloo a afirmar que la solució perquè els estudiants treguin millors notes és la independència de Catalunya. Per a Puigdemont i els seus, tot es soluciona amb la independència de Catalunya.

Si volem que el català es parli més i millor, cal aconseguir la independència; si milers de marroquins envaeixen Ceuta, està clar que Espanya és un Estat fallit del qual cal independitzar-se; si hi ha ministres a la presó i indicis d'una corrupció galopant al govern, cal independitzar-se; si es produeixen incendis a Catalunya, cal independitzar-se d'Espanya per tenir més recursos contra el foc; si la gasolina està pels núvols, amb la independència seria barata.

Si puja el peix, si el seu fill torna tard a casa, si la màquina escurabutxaques no li dóna diners per més que hi posi, si li falla la connexió a internet, si el Barça segueix sense guanyar la Champions, si va poca gent a missa o si vostè té problemes d'erecció, no li doni més voltes: independència al cantó, i assumpte solucionat.

Cal entendre Puigdemont, té massa temps lliure i en alguna cosa l'ha d'ocupar, així que, de bon matí, agafa el diari, llegeix qualsevol notícia, i de seguida escriu un tuit assegurant que aquestes coses no passarien si Catalunya fos un Estat sobirà.

En realitat és sempre el mateix tuit, només ha de canviar el motiu, cosa que és una sort per a ell, perquè mai s'ha caracteritzat per les seves excessives ganes de treballar. A més d'aquest temps lliure, pesa en el seu ànim la necessitat de sortir com sigui als mitjans, ja que Aliança Catalana li està menjant terreny i, per si no fos prou, ja gairebé ningú se'n recorda d'ell (el jutge Llarena i pocs més).

Així que res, una altra ullada al diari i una altra raó per desatascar la DUI, perquè ell insisteix que és vàlida, només que està aquí, encallada.

Donald Trump vol pagar 5.000 dòlars a cada nord-americà si torna a guanyar les eleccions, cosa que demostra que la independència de Catalunya és més necessària que mai.

Quan escriu les seves bajanades, ja només li riuen les gràcies els pocs acòlits que queden a Junts, i no perquè s'ho creguin, sinó per no quedar malament, ja que, segons les enquestes, cada cop hi haurà menys càrrecs a repartir per als membres del partit, i convé estar a bones amb el cap.

A l'esquena comenten entre ells que Puigdemont està boig de lligar, però quan el tenen davant, són tot reverències i —que això no falti— elogis pel seu últim tuit, on ha deixat clar una vegada més la necessitat que Catalunya sigui un Estat.

"Que perspicaç que és vostè, senyor president a l'exili, ningú s'atreveix a rebatre els seus intel·ligents arguments", li deixen anar perquè estigui content.

La realitat és que ningú li fa ja ni punyeter cas, i per això mateix ningú perd el temps responent les bajanades periòdiques que passen pel caparró de l'antic líder independentista.

Durant aquesta setmana que comença, ens delectarà amb noves raons per a la independència, no sap encara quines seran, dependrà del que vegi a les notícies, podria ser l'extinció d'un tipus d'escarabat o la propera adopció de l'horari d'hivern, dos fets que no tindrien lloc si Catalunya fos un país com Déu mana, és a dir, independent.

Van començar volent la república per tenir gelat de postres cada dia, cosa que sí que era una raó de pes, però la cosa se'ls ha anat de les mans i ja tot s'hi val. Un arriba a pensar que la millor raó per a la independència de Catalunya seria així deixar de suportar el pesat de Puigdemont, però que ningú s'enganyi: aquest tipus seguiria donant la tabarra, ho porta a la sang.