Vocables que han començat a ser d'ús corrent a les nostres vides.

El confinament va sorgir amb força amb motiu de la Covid-19, generant en el pensament llibertari una onada de rebuig a la seva posada en pràctica. "La meva llibertat personal, vostè no pot dir-me el que he de fer". La batalla de les cafeteries i de les activitats comercials va ser un petit exemple; les vacunes, un altre. Afegim a aquest relat el negacionisme, mèdic o climàtic, i ja tenim una fotografia.

No es pot prohibir.

Després vam descobrir les alertes per mòbil, amb avisos personalitzats, especialment davant possibles episodis meteorològics adversos. Grans rialles i intents de desacreditar el mecanisme. Hi ha massa alertes, deien alguns sectors econòmics, que es queixaven de l'efecte negatiu i de l'alarmisme innecessari.

Com és normal i habitual, quan les calors i les testosterones de tots els sexes que ho desitgin es refreden, hem descobert la cara fosca de la lluna.

Grans debats entre el dret i el benestar individual i el col·lectiu, molts matisos i situacions per exemplificar. No s'ha avisat amb temps, o la informació era insuficient.

Mal temps per a les previsions meteorològiques. Podem saber que plourà, però la intensitat, la força i l'hora encara són aproximades.

Fins i tot als Estats Units, on han desenvolupat serveis per seguir l'evolució de tornados, huracans, ciclons, tsunamis, etcètera, hi ha mancances. Però s'analitzen i es treballa amb una lògica de millora constant.

Per aquestes contrades, una alerta no emesa o mal emesa ja és motiu de polèmica política.

Afegeixi-hi una alerta amb confinament inclòs i el malestar és total.

Però potser, veient el que passa al món —Nepal, Tibet, Colorado, els rius del centre d'Europa— i els impactes dels nous climes, hem d'aprendre tots a escoltar la natura.

Prefereixo que m'avisin de possibles pluges torrencials, del risc d'incendis o d'episodis de calor extrema a que no es doni la informació.

Coordinació de tots els efectius socialment implicats.

Tenim mapes de càmpings potencialment situats en zones de risc, d'urbanitzacions, de refugis climàtics. Hi ha moltes urbanitzacions amb zones exposades a pluges torrencials o incendis.

No tot ho pot fer l'Administració.

Passar de la bonança de la casa i de les seves vistes a assumir costos i riscos que fa uns anys no es contemplaven serà una tasca àrdua. Especialment per a molts ajuntaments.

Permeteu-me una dada adjacent: hem d'aprendre a revisar i llegir les pòlisses d'assegurances. En molts casos, ens manca la informació necessària o no els donem importància fins que tenim el sinistre a sobre.

Especialment en el cas dels habitatges: Sabem què cobreixen les nostres pòlisses i en quines circumstàncies? Previsiblement seran més cares, però haurien de ser també més clares i transparents.

Cal fer pedagogia.

Com a ciutadans, hem d'assumir que, en prendre determinades decisions, també assumim determinats riscos. No podem traspassar totes les responsabilitats als altres.