Si cau el Pirulí, caurà tot
"Tot el meu suport als treballadors i treballadores de RTVE, especialment de RNE, que són els que menys es veuen, però els que més s'hi juguen"
No deixa de ser paradoxal que aquest Govern, que pretén fer-se passar per ser l'adalil de “lo públic”, sigui qui els estigui destruint amb més art, salero i celeritat.
I ara venen, de nou, la ràdio i la televisió a engruixir la llista de serveis públics fets puré.
Tots els governs han manosejat RTVE i han intentat utilitzar-la en el seu propi benefici, més o menys. Tanmateix, aquest manteniment de la “independència periodística”, sobretot en informatius, es va mantenir fins al 2018, quan es va iniciar per part dels treballadors de RTVE la campanya “Divendres Negres”, per denunciar els intents d'ingerència en la feina dels periodistes per part de la direcció de l'ens públic, en aquell moment en mans del govern de Mariano Rajoy, i que es va estendre durant les primeres setmanes del govern en solitari de Pedro Sánchez.
Tots els divendres els treballadors i treballadores, inclosos els que sortien en pantalla, vestien de negre en senyal de dol per la llibertat de premsa, que s'estava posant en entredit.
Aleshores, tant Unai Sordo, el cap de CC.OO., com Pepe Álvarez, capatàs etern d'UGT, mostraven públicament el seu suport a les protestes de la plantilla de RTVE, així com tots els diputats de Podemos. Però això no ha durat gaire.
Tan aviat com Podemos va tocar xixa i els nois de Pablo Iglesias van començar a trepitjar la moqueta de RTVE, els comissaris polítics es van anar instal·lant a tots els nivells fins a convertir Televisió Espanyola en una televisió que s'assembla més al NO-DO que a un mitjà de comunicació del s. XXI.
Propaganda, manipulació i atontament general a través d'informatius en què la informació real (que no objectiva) dura menys del 20 % del total del programa, sent el gruix del mateix notícies folklòriques, esports i una cobertura meteorològica que ni la NASA.
Tractant així la televisió i la ràdio públiques, no és d'estranyar que des del Ministeri de l'Interior s'elaborin llistes negres de periodistes i comunicadors, al més pur estil Stasi en els seus millors moments. Si han fet això amb els de fora, que en qualsevol país normal hauria valgut la dimissió del ministre Marlaska en menys de 30 segons, què no faran amb els seus periodistes “de la casa”?
Persecució, censura, expedients disciplinaris i moltíssima pressió, fins que els professionals se'n van o se'n cansen. Perquè, a més, mentre es signen contractes milionaris amb autèntics bodris comunicatius com Broncano o Inés Hernand, es van retallant sous i les més bàsiques prestacions als treballadors de la plantilla. D'algun lloc ha de sortir els diners de les estrellites…
Tanmateix, el moment més infame del qual tristament ha estat protagonista indirecta RTVE va ser el 30 d'octubre de 2024, quan, amb els morts encara surant als pobles de València a causa de la DANA, al Congrés dels Diputats, aquest Govern i els seus socis van donar prioritat absoluta al ple parlamentari que havia d'aprovar el repartiment de cadires al Consell d'Administració de RTVE, perquè el PSOE pogués pagar un dels centenars de peatges als seus mantenidors de cadira monclovita, com el dels independentistes catalans (vegeu el cas del fracassat i ressuscitat Mikimoto), o qualsevol dels seus indecents socis.
Posada en mans de semblants personatges, molt han trigat els professionals de RTVE, que n'hi ha, a tornar-se a vestir de negre. Ja ho van fer al maig de 2025. Tanmateix, llavors ja només van ser recolzats per la CGT, ja que els caps de CC.OO. i UGT estan perfectament dominats pel poder i fa ja molt que van vendre els treballadors.
El mateix ha passat amb les protestes d'aquest passat divendres, i intueixo que passarà en les previstes per dilluns 14 de setembre, on es preveuen tres aturades: de 7 a 8 h del matí, de 13 a 14 h del migdia i de 20 a 21 h de la nit. A UGT i CC. OO ni hi són ni se'ls espera.
La gota que ha fet vessar el got ha estat, no només que el massatge al president Sánchez que se li va fer a Mañaneros 360 aquesta setmana fos contractat externament per assegurar-se l'èxit plaent de les carícies comunicatives per a l'entrevistat, sinó que, a més, es van tallar dels informatius les protestes que els treballadors van dur a terme aquell dia a la porta dels estudis de RTVE de Prado del Rey per denunciar aquesta situació.
Censura pura i dura a les portes del Pirulí, que, per sort, els pocs treballadors funcionaris que queden a l'ens públic han decidit denunciar. Cosa que mai de la vida ha passat, per exemple, a TV3 ni Catalunya Ràdio, que es van convertir en el braç armat de la comunicació de l'independentisme. Avui intenten redimir-se vivint de fer de gatet mans del govern d'Illa. Una fortuna llençada.
I és que ja no som un país normal, però encara no som un desastre sense remei, tot i que molts s'entesten que deixem de ser-ho, començant per practicar l'atemptat contra la llibertat d'informació que, per cert, paguem tots.
Així que, des d'aquí, tot el meu suport als treballadors i treballadores de RTVE, especialment de RNE, que són els que menys es veuen, però els que més s'hi juguen, i els convido a que vostès també donin suport a aquestes protestes, que, encara que tard, són vitals, ja que, si cau la llibertat al Pirulí, caurà tot.
