El que era un rumor abans de l'estiu ha començat a confirmar-se a través d'una filtració a la prestigiosa i centenària revista Wirtschafts Woche (WiWo): el futur de Seat és complicat, molt complicat.

És cert que no hi ha res formalment decidit, però una filtració a WiWo és, com a mínim, un globus sonda. Sens dubte no estem davant la invenció d'un periodista amb ganes de cridar l'atenció.

El grup Volkswagen, com la resta de la indústria de l'automoció europea, no està en el seu millor moment, i s'acosta de manera perillosa cap a les pèrdues.

Per evitar-les, la direcció va proposar un pla d'ajust molt radical, 100.000 baixes, tancament de quatre plantes, reducció de capacitat, reducció de catàleg i simplificació de variants, que no va ser acceptat en el seu primer intent. Però més aviat que tard s'aprovarà un pla d'ajust que serà sever per poder tornar a la senda dels beneficis.

Al consell del grup, com a totes les empreses alemanyes, el 50% dels vots corresponen a la part social i, a més, un 20% addicional correspon a l'estat de Baixa Saxònia. Per molt que Alemanya sigui un país car i que gran part dels seus problemes radicin allà, seria ingenu pensar que no es “socialitzarà” el patiment.

Què passaria en una empresa amb seu a, per exemple, Igualada, amb capital de la Generalitat que hagués de fer plans d'ajust? ¿Es centrarien tots a Catalunya o es veurien alternatives en altres països, encara que les fàbriques d'aquests altres països fossin més rendibles? Lògicament també es veuria què fer fora per reduir l'impacte a Catalunya.

Seat ha sobreviscut a diverses crisis, però sempre ha tingut al capdavant directius combatius i reconeguts a Alemanya, i quan no era així, el grup estava prou bé com per concedir-li temps per al seu ajust.

Ara no passa ni una cosa ni l'altra i Seat està exposada que es decideixi el seu futur a Alemanya i les mesures que pateixi serveixin per suavitzar els ajustos al país d'origen.

El llançament de la marca Cupra va ser una magnífica idea de Luca de Meo, un excel·lent president, a més d'un gran visionari. Seat feia temps que versionava alguns dels seus models al departament de competició per dotar-los de millors prestacions i treure'n més marge.

De Meo va perfeccionar la idea i va crear una marca que s'ha demostrat de gran valor, tant, que el grup ha apostat més per Cupra que per la marca original.

Però a més de crear-se una marca amb més marge i valor, es va constituir una dualitat molt interessant: Seat seguia centrada en motors de combustió i híbrids i Cupra s'apuntava a les noves tendències de l'electrificació dels cotxes. Dualitat que, per cert, després “va exportar” De Meo a Renault, creant les divisions Ampere i Horse.

Els plans a la central són de supervivència i s'aplicarà cirurgia de guerra, per la qual cosa algú decidirà tallar sense pensar gaire en les conseqüències. No es receptaran antibiòtics ni molt menys aspirines.

Tancar Seat és un escenari possible, com també és possible que se li busqui un soci xinès, igual que ha passat amb la planta de Ford a València.

Seat, Cupra, la planta de Martorell… són actius que estan en joc, juntament amb molts altres, per ajudar a salvar el grup. Es podran tancar o alienar si qui dissenya el pla creu que milloraran la situació.

Seat és molt més que una planta, excel·lent, per cert. Seat és l'únic fabricant, conjuntament amb Cupra, que té TOT a Espanya: el seu centre tècnic, el seu màrqueting, les seves finances, la planta, la postvenda… TOT.

Acabar amb Seat seria acabar amb TOT, encara que probablement se salvi la planta, que seria un actiu del grup, com ho és la planta que Volkswagen té a Navarra. Caldrà veure en aquest escenari si Cupra segueix de manera autònoma a Espanya o si s'integra amb alguna altra marca, probablement Audi, per buscar eficiències.

És molt probable que a les reunions del 3 i 4 de setembre no s'acordi res formal, però més aviat que tard s'aniran prenent decisions i els números de Seat són realment dolents. És temps de tenir imaginació i d'arriscar.

Si Talgo es va qualificar com a empresa estratègica i la SEPI va voler muntar un consorci nacional davant l'OPA d'una empresa europea, ¿no és el moment d'intentar quelcom similar per salvar Seat? O deixarem que passi el que hagi de passar, que no sabem què serà, però no pinta gens bé, i després plorarem per la llet vessada?