Palinur i la 'matamoros' de Ripoll
"La inversió de temps i esforç duta a terme per l'exmadrileny per incorporar-se a la catalanitat més radical no ha rebut mai cap premi: si hi ha un apestat del 'prusés', aquest és Ramón Cotarelo"
Feia cert temps que no sabíem res de l'inefable Ramón Cotarelo, aquell senyor de Madrid que un bon dia —després d'insistir sense el més mínim èxit perquè Rodríguez Zapatero el nomenés ministre d'alguna cosa— es va convertir a l'independentisme català i en un dels més proactius partidaris de la independència del terrer (aliè).
I vet aquí que reapareix com a flamant orador per la Diada d'enguany a Ripoll i per cortesia de la seva carismàtica alcaldessa, Sílvia Orriols, encara que sigui en condició de plat de segona taula, ja que l'escollit per a l'ocasió, el columnista i tertulià Bernat Dedéu, es va donar de baixa a darrera hora, pensant, potser (i no li faltava raó), que no li convenia que l'associessin amb una energúmena d'extrema dreta (encara que indepe recalcitrant, Bernie és un bon noi de Barcelona amb qui sempre m'aturo a comentar la conjuntura quan me'l creuo per l'Eixample).
Atès l'ostracisme al qual el té sotmès l'establishment nacionalista, a causa de la seva actitud insurrecta i grollera i partidària del contra tot i contra tothom, suposo que és normal que Cotarelo accepti el salvavides mediàtic que li llença la matamoros de Ripoll. I és que la inversió de temps i esforç duta a terme per l'exmadrileny per incorporar-se a la catalanitat més radical no ha rebut mai cap premi: si hi ha un apestat del prusés, aquest és Ramón Cotarelo.
Tant li fa que ara escrigui el seu blog en català (de nom Palinuro, ara convertit en Palinur). O que hagi eliminat l'accent del seu nom de pila. Si el nostre home aspirava a prosperar en la nomenclatura processista, és evident que l'intent ha donat un resultat desastrós. Partidari del sostenella y no enmendalla, el nostre home utilitza el seu blog (divertit en el seu deliri i francament revelador de com funciona una ment malalta, per als qui s'interessin per aquest tipus de coses) per carregar en solitari contra tot el que funciona malament a l'independentisme, posant a parir tots els seus representants, encara que amb especial acarnissament en el cas del beat Junqueras, a qui titlla de col·laboracionista cap amunt.
Així no farà amics, però tant li fa i de perduts, al riu: està en la línia del demencial Enric Vila, l'últim heroi solitari per a qui Catalunya es divideix entre ell i el que anomena Vichy, que són tots els altres, amb la diferència que Vila, almenys, ha aconseguit una columna a El Nacional (menys dona una pedra).
![El filósofo, periodista y músico Bernat Dedéu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/564326.jpg?p=w:320\/h:240&h=t121CpUk"])
L'origen del pseudònim de Cotarelo cal buscar-lo a l'Eneida de Virgili, on Palinur és el pilot del vaixell d'Enees. El fet que el pobre Palinur fos llençat per la borda pel déu Somnus i acabés en una platja on va ser assassinat per uns bandits no li treu la son al nostre heroi, encara que les seves aventures en el món de la catalanitat s'assemblen molt a les del seu personatge preferit de l'Eneida. A Cotarelo el van llençar fa anys del vaixell de la independència i les passa magres al seu illot.
Com va ser possible que, estant tan bé a Madrid, decidís traslladar-se a un poble de Girona proper al de Puigdemont per explicar als catalans què havien de fer per accedir a la tan anhelada independència? I, sobretot, com li ha pogut sortir tan malament la seva conversió al catalanisme més radical? Cert és que té mal caràcter i que s'ha barallat amb tothom, però això no l'ha portat a reconsiderar la seva absurda decisió, que li és tan aliena com a més de la meitat dels catalans de debò.
Intueixo que tot es deu al fet que, per molt que li pesi, continua sent un espanyol i, com a tal, un home donat a postures quixotesques. No sé si té gaire futur com el Sancho Panza de la senyora Orriols, però estic desitjant escoltar la seva glossa patriòtica de l'11 de setembre. Més que res perquè, seguint el seu costum, segur que la fa grossa. De bona t'has lliurat, Bernie!
