L'absurda rebel·lió de les estelades
"A Espanya ens hem acostumat que escopir, insultar i faltar al respecte a la policia no té conseqüències. I n'ha de tenir."
Serà pel calor enganxós, les temperatures angoixants, les nits en vetlla per culpa d'aquesta humitat criminal que sense climatització és insuportable i que, amb ella, corres el risc que la propera factura energètica et deixi tremolant.
Serà per totes aquestes coses que agreugen el malestar general i que tallen la paciència de les persones, però la qüestió és que al cúmul de qüestions que van malament a Catalunya i al conjunt d'Espanya s'hi sumen velles males sensacions que crèiem ja superades.
Ho hem viscut aquesta passada setmana amb la invasió de banderes estelades al Camp Nou, durant el partit de lliga que va enfrontar el Barça amb l'Athletic de Bilbao. El panorama d'aquesta part de la població catalana tornant a viure el somni absurd de la independència mitjançant una dosi de guerra de guerrilles va demostrar que l'incendi del sense sentit independentista està controlat, però no extingit.
El millor del govern de Salvador Illa a l'inici de legislatura va ser sens dubte retirar-li al col·lectiu independentista la font d'alimentació del seu combustible, però ja s'ha pogut comprovar com les hosts hiperventilades proven de fer assajos generals davant la imminència d'un govern de dretes al conjunt de l'Estat.
La veritat és que la soflama independentista no hauria estat possible si la directiva del FC Barcelona hagués evitat aliar-se amb la causa estelada. Joan Laporta, malgrat les seves idees, havia aconseguit darrerament conviure sense mullar-se massa en cap terreny, evitant exposar el club a prendre partit, cosa que pel bé del barcelonisme no li convé.
En primer lloc, perquè el Barça no ha de ser controlat per cap partit polític, ni cap corrent, per molt que la majoria de directius abracin el credo estelat. Potser a Laporta li va interessar compensar el seu “pecat” d'haver viatjat als Estats Units i donar suport a la selecció espanyola, però la decisió ni convé a Catalunya ni, per descomptat, convé al barcelonisme, una mena de religió que agrupa fidels amb idees i creences molt diverses.
Lliurar el club a l'independentisme ni és de rebut, ni és intel·ligent si el que es vol és que el club navegui pel camí dels èxits. Fins i tot no és convenient ni per aquells als quals Espanya els importa un rave: no hi ha hagut pitjor escenari per a Catalunya que els anys de plom sota el domini dels fanàtics independentistes.
El motiu que va provocar el desgavell va ser l'actuació policial que va acabar amb la detenció d'un menor aficionat del Barça, que l'independentisme es va encarregar d'atiar afirmant que hi va haver brutalitat policial per retirar-li una bandera estelada a Elx quan en realitat el motiu real va ser la reacció als insults i intents d'agressió a la policia per part del detingut.
La detenció podia haver estat menys ostentosa. Cert. La policia ja examinarà el nivell de resposta dels seus agents en el cas, però a Espanya ens hem acostumat que escopir, insultar i faltar al respecte a la policia no té conseqüències. I n'ha de tenir. Encara que això serveixi després per reactivar focs tan estèrils com contraproduents.
