L'Ajuntament de Barcelona ha decidit avançar amb el seu pla de dotar una partida econòmica per incentivar la compra i l'ús de més bicicletes. Elèctriques, en aquest cas.

Un milió d'euros a repartir el 2027 a raó d'entre 400 i 800 euros, segons el cas, que acabaran provocant que uns 2.000 ciutadans més circulin per la ciutat amb els vehicles que més casen amb la sostenibilitat. Aquest pla seria perfecte si aquests nous subjectes i els que fins ara inunden els carrers de Barcelona sabessin comportar-se cívicament, respectant les normes més elementals de la mobilitat.

Desenganyem-nos. L'administració accelera en els plans que fomenten la mobilitat sostenible, però oblida els interessos globals dels ciutadans que, a més del medi ambient, es nodreixen del compliment de les normes essencials d'urbanitat. No té gaire sentit fomentar l'avenç de vehicles alternatius quan la ciutat té una saturació a les seves vies principals.

S'han eliminat vies de comunicació, s'han eliminat carrils de circulació mentre tenim els mateixos cotxes, o més, i cada cop més bicicletes i patinets. L'alcaldia pretén a més incrementar els quilòmetres de carrils bici a Barcelona i la situació, si es compleix aquesta promesa, serà realment insuportable per als conductors de vehicles de motor, i en general, per a tots els ciutadans.

El somni del progressisme és cercenar el parc mòbil a motor a la ciutat. I aquest desideràtum tindria sentit si visquéssim en un món feliç on tothom té oportunitats per desplaçar-se còmodament sense fastiguejar la capa d'ozó. Però la realitat —la vida és així— camina en una altra direcció.

S'ha dit fins a la sacietat, però els invents gestats per Ada Colau i seguits per Collboni de fomentar sense treva la mobilitat sostenible topen amb la realitat de la circulació a la capital catalana. No hi haurà un menor volum d'automòbils a Barcelona fins que el transport públic que uneix la ciutat dels prodigis amb la seva primera i segona corona sigui una realitat més eficient per al ciutadà.

I mentre això no s'arregli, i no es resol amb un decret, la realitat de Barcelona serà la d'estar condemnada a un embús permanent, més contaminant que la mobilitat de la ciutat en la seva pantalla anterior.

De totes maneres, i al marge del coll d'ampolla que suposa per a la mobilitat l'allau d'automòbils que continuarà arribant diàriament als carrers de la ciutat, l'Ajuntament hauria de tenir en compte un increment de les mesures coercitives per a qui no compleix les normes de circulació.

No és una solució primar qui s'animi a comprar una bicicleta elèctrica si no es dona l'ordre que al carrer s'estrenyi el cercle a l'incívic. En el cas dels usuaris dels vehicles sostenibles l'incompliment del codi de circulació és una norma. No hi ha manera que respectin un semàfor vermell, ni un cedeix el pas, ni la prohibició de circular per les voreres i de posar en risc centenars de vianants que pateixen les conseqüències de conductors que respecten el medi ambient però que tallen el respecte més essencial de la convivència.

Potser aquesta ajuda s'hauria de condicionar a la manera de conduir d'aquests usuaris perquè si hi hagués respecte a la llei, la major part d'aquests conductors s'haurien de gastar l'ajuda en multes.