La delinqüència és com l'energia, que ni es crea ni es destrueix, només canvia de lloc d'operacions.

A un delinqüent com a persona física sí que se'l pot tancar i aquí acaba la seva carrera, però la delinqüència com a ent social continuarà existint, ja que sempre sap adaptar-se.

Sembla que les dures i efectives mesures que va adoptar a El Salvador el seu president Bukele han eliminat pràcticament la delinqüència dels carrers d'aquell país, gràcies a tancar sense miraments els criminals, com si fossin animals.

El sistema s'ha demostrat tan antic com efectiu, la qual cosa confirma que, si una cosa ha funcionat des del principi de la història, no val la pena modificar-la. Això ha produït un "efecte desplaçament", portant els membres de les bandes a refugiar-se en altres països per continuar exercint la seva feina.

A Catalunya a això li diríem "exili", ja que així anomenem el que fan els nostres propis delinqüents quan corren a refugiar-se a Waterloo per continuar exercint de tals.

Els membres de les bandes salvadorenques han optat, primer, per traslladar-se a països com Hondures, Guatemala i Mèxic, per la seva proximitat.

Però és clar, l'ideal per a la seva professió és trobar un país en què les lleis siguin laxes, les presons gairebé hotels amb totes les comoditats i, per si tot l'anterior fos poc, una part de la societat que estigui sempre disposada a defensar els drets dels criminals per sobre dels de les víctimes.

Encara que sembli impossible, aquesta arcàdia per als pitjors criminals de Centreamèrica, existeix: es diu Espanya. El fet de compartir idioma se suma a la llarga llista de facilitats per traslladar-se aquí a treballar. És a dir, a matar i robar.

Imagino que a Bukele i a la resta de governants d'aquella zona conflictiva, tot això els importa un rave.

Fan bé, no és el seu problema que Espanya sigui tan permissiva amb la criminalitat com ho eren abans els seus països. No només no és el seu problema, sinó que haurien de combinar l'estratègia repressiva amb cartells a les ciutats i a les marquesines de bus que diguessin «Criminals: el paradís us espera, emigreu a Espanya».

Entre la por a la presó i les possibilitats que se'ls obren a la mare pàtria degudament publicitades, Centreamèrica quedaria aviat òrfena de bandes criminals.

Ningú podria retreure res als presidents d'aquells països, almenys a Catalunya, on les coses es fan d'aquesta manera i a tothom li sembla bé.

La consellera d'Interior, Núria Parlon, va explicar tranquil·lament fa mesos que la pressió que s'exerceix a Barcelona sobre els delinqüents fa que aquests es traslladin a Girona i altres poblacions del centre de Catalunya. El mateix que fa Bukele, encara que amb presons més confortables.

Com a barceloní, jo estic encantat que els meus atracadors, carteristes, camells i violadors canviïn de lloc de feina.

No sé com s'ho prenen —per exemple— els gironins, però això a mi no m'importa, als turistes que visiten Barcelona, tampoc, i es diria que a Núria Parlon, encara menys, amb la qual cosa ja està bé que a Girona es sacrifiquin una mica per tots nosaltres.

Si el que pretenen els veïns de Girona, de Vic o de Lleida és sortir al carrer sense la por de ser assaltats, no tenen més que venir a passar el dia a Barcelona, on se sentiran segurs.

Probablement, el tren amb què vinguin a la capital es creuarà amb el que porta els delinqüents a complir amb la seva jornada laboral a Girona, i fins i tot es podran saludar per la finestra.