En l'eterna lluita Madrid-Barcelona, la capital catalana pot haver trobat la manera de tornar-li a la seva sempiterna rival la cataracta de decepcions acumulades els darrers anys.

La realitat és que al segle XXI Madrid no ha fet més que distanciar-se de Barcelona, especialment des dels anys en què Catalunya va coquetejar i es va embarcar en l'aventura independentista, provinciana i perdedora.

Els números canten i les sensacions també. I encara que actualment molts guarismes continuen afavorint la Porta del Sol, el cop d'efecte que pot suposar el fitxatge de Rodri pel FC Barcelona és una plantofada tan majúscula com en el seu dia va ser el cop del fitxatge de Luis Figo pel Reial Madrid de l'aleshores candidat a la presidència del Reial Madrid, Florentino Pérez.

La vida està plena de casualitats. El dirigent madridista va assolir la glòria executant un furt perfecte i un fitxatge pot suposar la seva tomba definitiva. El president blanc, exemple del potentat que tot ho pot a la seva ciutat i més enllà, acaba de renovar la seva posició al capdavant del club blanc a les urnes però la seva afició no li perdonarà la pèrdua d'un fitxatge perfecte.

Rodri, si res no es torça, serà blaugrana aviat, era la peça somiada per completar la mitja del Madrid. No es tracta només d'un gran jugador. És espanyol —ja se sap que en qüestions d'espanyolitat el Reial Madrid flaqueja— somniava amb fitxar pel Madrid i tot era qüestió que Florentino Pérez es decidís.

Com ja saben, el club blanc no va estar decidit i el projecte del Barça ha acabat per convèncer el que encara és jugador del Manchester City.

Sense ànim de banalitzar —el futbol no deixa de ser un divertiment encara que molts considerem que el mite del Liverpool, Bill Shankly, tenia raó quan va dir allò que el futbol no és un assumpte de vida o mort, és una cosa molt més important— és la primera vegada en molts anys que una institució barcelonina pot colpejar la mandíbula madrilenya amb nitidesa.

De vegades, la política de gestos ens assenyala el camí i el de la capital catalana potser sigui el de lluitar contra els seus fantasmes i apuntar sempre al més alt.

És cert que en matèria econòmica pateix els efectes d'aquest període negre que la va deixar coixa sense poder competir amb la seva gran rival, però a la vida tot és reversible. Almenys perquè l'autoestima sigui el primer estímul que estimuli els ciutadans.

El fitxatge de Rodri, com a exemple. Us imagineu el que seria aquesta situació a l'inrevés? Us asseguro que, si es concreta el pas definitiu del jugador madrileny al Barça, el millor jugador del Mundial segons la FIFA, la vida de molts madrilenys, amb Florentino Pérez al capdavant, no serà fàcil.

Palometes, senyors.