...s'obre una finestra. Una cosa semblant ha passat amb el boicot a la Fundació Princesa de Girona per part de l'ajuntament de la ciutat que li dona nom. Posar problemes perquè la seva cerimònia de lliurament de premis anuals tingués lloc a l'auditori del parc de la Devesa ha estat, probablement, un incentiu per fer d'aquest premi una cosa molt interessant.

L'hereu, hereva en aquest cas, de la Corona d'Espanya ostenta, entre d'altres, els títols de princesa d'Astúries, de Girona i de Viana, a més de duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i Senyora de Balaguer. Els tres principats són representatius de diversos dels regnes medievals que conformen, des de fa més de 500 anys, Espanya.

És una cosa que passa a la majoria de les monarquies històriques, com la britànica, on l'hereu és príncep de Gal·les, Senyor de les Illes i príncep i gran Senescal d'Escòcia, duc de Cornualla, Rothesay i Cambridge, comte de Chester, Carrick i Strathearn i baró de Renfrew i Carrickfergus. És el que té representar la història d'un país.

En temps de revisionisme constitucional hi ha un percentatge de republicans a qui no els diu res la monarquia, i tenen tot el dret, i un nombre variable, ara decreixent, d'independentistes que veuen en SM el Rei el gran enemic, entre altres coses perquè el 3 d'octubre de 2017 va dir el que era més que previsible, que ell, com a garant de la unitat d'Espanya, no anava a donar suport a la deslleialtat del Govern autonòmic.

Des de llavors els viatges del Rei a Catalunya no han estat senzills. Anar al sopar del Mobile era una autèntica odissea i els premis princesa de Girona van començar a evolucionar “en el desterrament”, fent de la necessitat itinerant una virtut, i ara ens trobem amb una col·lecció d'actes en diverses autonomies que conclouen, des de fa tres anys, amb unes jornades per a joves a Barcelona i el lliurament de premis al Liceu.

Aquest any, per exemple, el tour del talent ha celebrat actes a Sant Boi, a Osca, a Granada, a Alcalá de Henares i a Múrcia, a més de celebrar diverses sessions digitals. Al tour del talent s'hi sumen 12 programes més, lliurant també un premi a l'escola de l'any i generant una agenda molt rica que contribueix a incrementar la comunicació entre la monarquia i els joves.

La Fundació Princesa d'Astúries, en canvi, és una fundació amb menys activitats i abast territorial i, potser, una mica més institucional. No es tracta de comparar la tasca d'una fundació i una altra, però només mirant el patronat d'ambdues entitats s'observa no només una major presència d'empreses, gairebé 100 a la Princesa de Girona, sinó, també, de personalitats.

És probable que la tancadesa d'uns quants hagi contribuït a impulsar una fundació, la de la princesa de Girona, que d'una altra manera hauria quedat circumscrita als límits de la província de Girona.

La monarquia no és una institució antiquada, és una institució que va néixer fa molts anys i que s'ha anat adaptant al seu temps. A Espanya tenim una monarquia parlamentària on el cap de l'Estat ens representa a tots. No l'elegim, és cert, però, vist el que hem vist, seria millor tenir a Aznar de president de la república o a Zapatero?

L'un fa tot el possible per caure malament a la meitat de la població, l'altre s'està caient del pedestal que se li havia creat com a custodi dels valors de l'esquerra. Si ja estem prou dividits només ens faltava que aquesta divisió arribés a la prefectura de l'Estat, doncs seria dolent que actués de contrapoder de l'Executiu i pitjor si ho amplificava. El paper de referència nacional s'ha tornat a subratllar a la Copa del Món de futbol, impecable.

A Espanya tenim monarquia des del segle V, els regnes visigots, per no comptar amb la influència de l'imperi de Roma, de qui deriva gran part del nostre dret. Només durant menys de 10 anys hi ha hagut república a Espanya (1873-74; 1931-39) i ambdós períodes van acabar malament pel mateix, inestabilitat institucional profunda, incapacitat de generar consensos i fragmentació de les forces polítiques.

Si a aquesta realitat històrica li afegim com de bé ho està fent la Casa Reial, encara que sigui per comparació amb la classe política... V. E. R. D. E.!