De fregar la glòria a obrir-se pas a l'infern. Aquesta és la història que presumiblement li tocarà viure a l'equip municipal de Junts a l'Ajuntament de Barcelona si es compleix el vaticini del darrer baròmetre municipal. L'enquesta aboca a l'abisme el partit que va liderar Xavier Trias en els darrers comicis i que es va convertir en la primera força, amb 11 regidors.

Ara, en canvi, aquesta mateixa formació sembla estar condemnada a ser la setena força municipal. És a dir, com passar de jugar la Champions a acabar a segona divisió en només un mandat.

Jordi Martí, el candidat de Junts, la persona que va substituir Trias, donarà la cara després d'un període en què les guerres internes dins del partit han acabat per tallar qualsevol possibilitat d'èxit en aquesta formació.

Repetir el resultat anterior era una quimera --de fet, Collboni serà el candidat més votat i el PSC guanyarà els comicis folgadament-- però desplomar-se a l'infern només s'explica per la confusió que Junts ha provocat en els seus votants, en aquells que dubtaven de l'eficàcia del Collboni candidat i per la irrupció a l'escena independentista d'Aliança Catalana.

La formació de Sílvia Orriols té un líder clar i un temari reduït però contundent. A Junts, amb el pont de comandament a Waterloo i amb el desconcert intern, la seva política ha anat perdent adeptes.

A Puigdemont se li va escapar recentment la seva influència sobre la secció barcelonina del partit i aquest llarg període d'indefinició ha estat letal per a l'únic contrapès que, segons els resultats anteriors, podia tenir l'actual equip de govern municipal.

Les previsions són molt diferents per a Jaume Collboni i això que els temes que preocupen els ciutadans continuen sent els mateixos assumptes escabrosos que fa tres anys, amb la diferència que aleshores la inseguretat liderava el rànquing i ara ho fa l'habitatge.

De totes maneres, ni un ni altre assumpte estan liquidats -més aviat tot el contrari- i poden continuar donant-li preocupacions a l'alcalde, especialment si l'oposició té ara menys manies per pactar determinades línies d'actuació que els faci coincidir més enllà dels seus estrictes posicionaments ideològics.

El baròmetre va donar també una dada demolidora. Més del 61% dels enquestats no sap qui voldria que fos alcalde i més del 63% no sap qui serà el primer edil de la capital catalana. Incertesa doncs per a una majoria notable d'enquestats que pot tenir el seu pes si els assumptes escabrosos continuen esquerdant la confiança dels barcelonins.