És la intel·ligència artificial un enemic de la sostenibilitat?
"Ha arribat el moment de ser conscients de la insostenibilitat de la IA en la línia de desenvolupament actual i assumir que no només cal avaluar els sistemes d'intel·ligència artificial per la qualitat de les seves respostes o la seva precisió, sinó també per l'energia, l'aigua i els recursos materials que necessiten per funcionar"
Fa dies, arran del fòrum de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) sobre sostenibilitat, que vaig tenir l'honor de coordinar, i davant dels increments del consum elèctric provocats per l'augment de les temperatures fins a valors mai vistos a Europa, m'he preguntat diverses vegades si la intel·ligència artificial (IA) es pot considerar sostenible quan el seu creixement amenaça d'augmentar significativament la pressió sobre els recursos naturals, tenint en compte que cada conversa amb una IA, cada imatge generada i cada model entrenat requereixen una capacitat de càlcul extraordinària allotjada en centres de dades cada cop més grans.
Sense cap dubte, la IA s'està convertint en el simbòlic del progrés tecnològic del segle XXI. Els seus avenços poden ajudar a optimitzar processos industrials, reduir emissions, millorar l'eficiència energètica i accelerar la transició ecològica.
Tanmateix, darrere d'aquests fets existeixen riscos significatius i una realitat que no podem ignorar: la IA se sosté sobre una infraestructura física gegantina que consumeix enormes quantitats d'electricitat, aigua i matèries primeres crítiques.
Si considerem el consum elèctric, cal recordar que, segons l'Agència Internacional de l'Energia, els centres de dades van consumir al voltant de 415 TWh d'electricitat el 2024, equivalents a l'1,5% de tota l'electricitat mundial o, el que és el mateix, al consum elèctric conjunt d'Espanya i Portugal.
Així mateix, diverses estimacions situen el consum d'aigua per a la refrigeració dels centres de dades d'IA al voltant d'un bilió de litres anuals, la mateixa quantitat que es requereix anualment per a 1,8 milions de persones. Una quantitat que adquireix una dimensió especialment preocupant en regions afectades per sequeres recurrents.
Alhora, cal considerar que la IA utilitza processadors avançats que requereixen materials escassos com el coure, el liti, el níquel, el cobalt, el gal·li, el germani i diverses terres rares, l'extracció de les quals genera o pot generar notables impactes ambientals: destrucció d'ecosistemes, contaminació d'aqüífers, emissions derivades de la mineria i generació de residus tòxics.
Unes xifres preocupants que exigeixen una revisió precisa de com actuen les IA davant de cada acció que executen i si cal desplegar en cadascuna d'elles la totalitat del seu potencial.
El model actual de creixement de la IA sí que presenta característiques difícilment compatibles amb els objectius climàtics i ambientals del planeta. El consum de recursos dels models actuals exigeix buscar solucions, tenint en compte que la IA, més que una aliada de la sostenibilitat, s'ha convertit en un dels seus majors desafiaments.
Ha arribat el moment de ser conscients de la insostenibilitat de la IA en la línia de desenvolupament actual i assumir que no només cal avaluar els sistemes d'intel·ligència artificial per la qualitat de les seves respostes o la seva precisió, sinó també per l'energia, l'aigua i els recursos materials que necessiten per funcionar, en la línia proposada pels defensors de la Green AI, centrats en reduir el cost ambiental de la IA.
La intel·ligència artificial no és, per si mateixa, un enemic de la sostenibilitat. Pot esdevenir una eina decisiva per optimitzar el consum energètic, gestionar millor els recursos naturals o accelerar la transició ecològica.
Tanmateix, perquè això sigui possible caldrà canviar el paradigma actual: deixar de perseguir únicament models cada cop més grans i potents per desenvolupar sistemes cada cop més eficients, transparents i responsables.
En definitiva, el veritable progrés no consistirà a construir una intel·ligència artificial capaç de fer més, sinó una intel·ligència artificial capaç d'aconseguir els mateixos resultats utilitzant molts menys recursos i respectant molt millor els límits ambientals del planeta.
La comunitat científica i tecnològica és plenament conscient d'aquest desafiament i treballa per aconseguir que la intel·ligència artificial sigui molt més eficient i sostenible.
La qüestió és qui decidirà les prioritats, quins interessos prevaldran i quan s'anteposaran els criteris de sostenibilitat davant dels d'aconseguir ser els primers a aproximar-se a una superintel·ligència artificial que, si bé actualment no existeix cap evidència que una IA sigui conscient, diversos investigadors i líders tecnològics adverteixen dels riscos que podria plantejar si arribés a superar àmpliament les capacitats humanes.
