Ja vaig escriure una vegada per aquí que els independentistes catalans són gafes, només cal que persegueixin amb ràbia un objectiu perquè passi just el contrari.

Per mi que és un càstig diví, a Déu no li agrada que hi hagi massa pobles que es creguin escollits.

Tant li fa que aquests independentistes es diguin ANC, Òmnium, caixa de resistència, Casa de la República o allò que van anomenar majoria sobiranista al Parlament, no hi ha manera que res els surti segons el que han planejat.

Aquesta vegada ha estat Òmnium Cultural qui ha portat fins als tribunals europeus l'aplicació a l'escola del 25% de classes en castellà, esperant que aquesta mesura fos considerada il·legal, i el resultat ha estat que Europa ha dictaminat que aquest 25% s'hauria de complir fil per randa, i no amb el paripé actual que tenen muntat les escoles amb el beneplàcit de la Generalitat, la qual mira cap a una altra banda davant l'incompliment de la llei.

És a dir, han aconseguit el contrari del que pretenien. El que es diu anar a buscar llana i sortir esquilat. Si aquests manetes formen Òmnium Cultural, no vull ni imaginar com serà Òmnium Ignorant.

És clar que el seu president es diu Antich, que en català arcaic vindria a significar antic, i realment només a algú desfasat, obsolet, vetust i vell se li pot acudir que el català es defensa amb lleis i imposicions.

Antich és tan antic que es troba totalment desconnectat de la societat actual, igual que la colla que dirigeix, aquella mòmia ancorada en el passat anomenada Òmnium. Si els òmnibus –o com es diguin els pobres ingenus que paguen religiosament la quota– trepitgessin el carrer o les escoles, s'adonarien a l'instant que la llengua catalana està perdent usuaris precisament com a reacció a les polítiques que pretenen imposar-la.

Quan aquestes bandes mafioses anomenades Òmnium, ANC, Plataforma per la Llengua i altres de semblants, es dedicaven a promocionar el català i a organitzar cursets, els joves parlaven aquesta llengua sense cap problema, alternant-la a vegades amb el castellà.

Des que han posat les seves urpes sobre la llengua catalana, mitjançant denúncies, sancions, escarnis i amenaces, el seu ús està disminuint. La raó és ben simple: als ciutadans els encanta la llibertat.

Tant li fa que Europa hagi dit clarament que a Catalunya no es compleix la llei pel que fa al castellà a l'escola, això no suposa cap problema, ja que a la Generalitat li importa un pebrot la legalitat o la il·legalitat de la immersió lingüística, com ha demostrat amb escreix des de Jordi Pujol, governi qui governi.

En aquest sentit, les coses seguiran igual. El que són incapaços de percebre, tant l'antic Antich com el flamant Illa, és que això tant li fa, que poden incomplir la llei tantes vegades com vulguin, perquè amb això no només no beneficiaran el català, sinó que el continuaran perjudicant.

Poden posar els mestres a espiar quin idioma parlen els escolars a l'hora del pati, poden sancionar els comerciants que retolen en la llengua que els dona la gana, poden fins i tot donar la tabarra al Papa perquè digui Pare Nostre en lloc de Padre Nuestro, i fins i tot poden exigir a qui opti a plaça de jardiner o de cuidador de cementiri, que disposi d'un certificat de català. Tot això serà llaurar al mar.

La llengua catalana és una cosa massa important per deixar-la en mans dels polítics, i encara menys en mans d'aquells que no són polítics però juguen a ser-ho, com el vetust Antich. Amb amics com aquest, al català no li calen enemics.