Estic segur que els papes de Roma trien acuradament els llocs que han de visitar, per això van allà on l'ajuda de Déu és més necessària als fidels (i també als que no ho són, a aquestes alçades no farà distincions el Senyor).

Així, viatgen a Mongòlia, a Cuba, a certs països d'Àfrica i a altres zones on la guerra o la pobresa són el pa de cada dia. I a l'Espanya actual, és clar, on la intercessió divina les passarà magres per arreglar el despropòsit en què s'ha convertit el país.

Per mi que això no ho arregla ni Déu, però en fi, ben està que ho intenti.

Arriba Lleó XIV a un país que no hi ha per on agafar-lo, amb un partit al Govern al qual no li queda ningú net de corrupció i amb uns ciutadans cada dia més pobres, encara que de tant en tant pretenguin convèncer-nos del contrari amb estadístiques, indicadors i números.

Tota mentida, és clar, no cal més que sortir a fer la compra per rebatre-ho. Ja que estem tots enfonsats en la merda, ho està fins i tot la premsa, que el primer que va preguntar al líder de l'Església catòlica al món, va ser si és del Barça o del Reial Madrid, així, deixant clar quins són els temes que més importen als espanyols.

En aquest precís moment va ser quan Lleó XIV va confirmar en el seu fur intern que havia triat el destí ideal, un erms ideològic i moral en el qual la fe cristiana podrà demostrar que el seu són les empreses èpiques.

Després de preguntar-li pel seu equip de futbol favorit a un nord-americà, n'hi va haver després que es van interessar per una altra qüestió teològica fonamental: si quan recali a Barcelona parlarà molt o poc en català.

Tot això sense sortir d'Espanya. El pobre Lleó devia fregar-se els ulls. Passi vostè uns anys estudiant teologia, passi després uns quants més de missions al Perú, arribi a cardenal, arregli-s'ho perquè l'Esperit Sant il·lumini el conclave perquè l'elegeixin Papa, tot això perquè després l'interès dels fidels recaigui en si dirà bona tarda o bona tarda.

Hi va haver papes que se les van veure contra exèrcits estrangers que assetjaven Roma, d'altres van viure autèntics cismes que amenaçaven de destruir l'Església, n'hi va haver que van fer del seu pontificat una lluita contra el comunisme... i el que s'espera del pobre Lleó XIV és que digui Mare de Déu en lloc de Mare de Déu.

Hi ha dies en què a un li venen ganes de penjar la sotana.

Però després s'ho repensa. Si hi ha un lloc on les missions tornen a tenir sentit no és l'Àfrica, allà ja hi anirà alguna ONG a fer-se fotos amb els negritos.

Tampoc a l'Àsia, allà no hi ha manera de lluitar contra unes religions tan laxes que ni tan sols tenen el concepte de pecat, com s'ha d'apuntar algú al cristianisme, una fe on es pot pecar fins i tot de pensament.

No, les veritables missions només es poden dur a terme a Espanya, aquí és necessària més que enlloc una veritable tasca d'evangelització i ajuda, suposo que això és el que ha vingut a comprovar el Papa en persona.

A la nostra classe política no l'arreglarà ni Déu, no cal que malgasti esforços en això, ens conformem que vagin tots a l'infern quan els arribi l'hora, encara que en alguns casos concrets no estaria malament que, ell que disposa de línia directa, intercedís perquè aquesta hora s'accelerés.

Som els ciutadans qui més necessitats estem d'ajuda, i no l'espiritual sinó la material, a veure si ara que ens ha vist i ens ha olorat de prop, organitza Lleó XIV un nou Domund, i escolars d'arreu del món surten amb una guardiola a recollir diners perquè els pobres espanyolets puguin menjar, rentar-se i tenir accés a medicaments, com diuen que és normal als països del primer món.