"Hem d'escollir posar la tecnologia al servei de la humanitat. La intel·ligència artificial està reescrivint l'existència humana en temps real, transformant la manera com aprenem, treballem, ens comuniquem i allò en què podem confiar. I la qüestió no és com aturar-la, sinó com orientar-la cap al bé comú. La tecnologia ha de ser la nostra serventa, no la nostra mestressa. Ha de promoure els drets humans, la dignitat humana i la capacitat d'acció de les persones".

Aquestes paraules les va pronunciar António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, durant la 80a Assemblea General de l'ONU, el desembre de 2024. Hi ha frases premonitòries, i aquesta ens recorda que el gran debat del nostre temps és la protecció de la nostra humanitat.

Fa 20 anys vam abraçar la revolució digital amb una barreja de fascinació i ingenuïtat. Quan va néixer Facebook (2004), molts vam creure que connectaria el món des d'una lògica més oberta i accessible. Avui hem perdut la innocència i hem comprès que moltes d'aquelles plataformes són gegants empresarials construïts sobre els nostres hàbits i les nostres dades.

El que és gratuït mai no va ser realment gratis, i el veritable preu ha estat la nostra privacitat, el nostre temps i, en alguns casos, fins i tot la nostra capacitat de decisió.

Durant anys hem normalitzat la cessió constant d'informació personal a canvi de comoditat, rapidesa i immediatesa, sense comprendre del tot les conseqüències. I ara, amb la irrupció massiva de la intel·ligència artificial, la tecnologia ha deixat de ser únicament una eina més. Avui influeix directament en la manera com pensem i ens relacionem amb el món.

El repte ja no és únicament tecnològic. És profundament humà.

Ja hem après que els algoritmes no són neutrals. Responen als interessos i prioritats de qui els gestiona. Per primera vegada, un líder polític disposa de la seva pròpia xarxa social i ha llançat al mercat el seu propi telèfon intel·ligent. Controlar el missatge es converteix així en una nova forma de poder.

Aquests són alguns dels temes que es van debatre fa poques setmanes en la primera trobada internacional pels drets digitals celebrada a Barcelona, on també es va presentar un estudi sobre la percepció social d'aquests drets al nostre país.

En aquest s'hi constata que el 85% dels ciutadans considera que les grans tecnològiques acumulen massa informació sobre nosaltres, i el 88% que concentren un poder econòmic excessiu. Al mateix temps, més del 75% reclama una regulació més estricta de la intel·ligència artificial.

Comença a consolidar-se la idea que hem cedit massa poder a grans actors tecnològics sense haver construït encara mecanismes suficients de supervisió i garantia democràtica.

Les xarxes socials s'han convertit, per a milions de persones, especialment joves, en el principal, i en molts casos únic, accés a la informació. I constitueixen, a més, el principal ecosistema on la desinformació, la manipulació i els discursos d'odi creixen sense control.

Frances Haugen, present a les jornades, va compartir al seu llibre The Power of One una idea sinistra: els propietaris d'aquestes plataformes són plenament conscients que el “model de l'odi” els genera enormes beneficis econòmics. La polarització eleva els ingressos sense importar-ne les conseqüències. Per això, el debat ja no es limita a la privacitat. Parlem de dignitat.

I aquest debat ara també interpel·la les empreses.

La intel·ligència artificial està transformant processos, models de negoci i relacions laborals a gran velocitat. Aprenguem dels errors del passat i no deixem passar aquesta oportunitat. Les empreses han d'obrir ja debats als comitès de direcció sobre marcs ètics capaços d'equilibrar innovació, competitivitat i protecció de les persones.

Les organitzacions no poden limitar-se a incorporar tecnologia per eficiència, sense més. Les companyies que liderin el futur probablement no seran únicament les més avançades tecnològicament, sinó també les més responsables, conscients i fiables. En definitiva, les més humanocèntriques.

La darrera generació analògica, els majors de 50 anys, entrem en una etapa decisiva de la nostra vida professional i social. Som qui hem conegut, gaudit i viscut un món no mediat per algoritmes.

No hi ha nostàlgia en aquesta afirmació. Som plenament conscients de les enormes oportunitats que ofereix la tecnologia. Però sí que tenim una responsabilitat: educar en pensament crític serà imprescindible per al bé comú. I potser aquest sigui el veritable repte del nostre temps.

No es tracta d'aturar la tecnologia. Això seria absurd. Es tracta de decidir quin tipus de societat volem construir amb ella. Perquè la veritable batalla d'aquesta dècada no serà tecnològica. Serà profundament humana.