On és el prevaliment? La prova que Zapatero va subornar un alt funcionari de la SEPI per atorgar un crèdit de 53 milions a Plus Ultra.

No hi ha pistola fumejant? Encara no? No hi ha prova de càrrec? Zapatero és la cara visible d'una trama societària? Hi ha indicis. Estem al viacrucis socialista. La ciutadella-Moncloa està envoltada per nou casos entre instruccions i sentències pendents. És l'hora de l'alternança? Això sembla.

Mentrestant, lluny de les togues, l'Espanya macroeconòmica està de festa: el nostre PIB creix sis vegades més que la mitjana de la UE. Per això el PP no té discurs polític-econòmic i s'agafa a les togues, la seva última ràtio.

La dignitat també és silenciosa, “l'últim recer” (Cándido); les investigacions i les confessions seran el Gòlgota de Zapatero, referència moral de l'esquerra. La instrucció durarà dècades, com demostren els 13 anys del cas Pujol i els 10 del Cas Púnica.

Davant d'una imputació, el sistema judicial espanyol, mancat de mitjans i personal, es lliura de la pressió social en el silenci dels palaus de justícia. Són passadissos de passos perduts, on les togues cernen el mal, però impedeixen que construïm “ciutats al Vesuvi” (Nietzsche); sota el dret romà –recta raó– hi ha una lluita soterrada entre nobles i plebeus.

Per això pateix el PP prometeu del nostre temps; la societat està arran de terra sobrevolada per les llengües de foc del tecnofeixisme denunciat a l'encíclica de Leó XIV, Magnifica humanitatis, un segle i mig després de la Rerum novarum de Leó XIII, que va dictar la doctrina social de l'Església.

La cristiandat canta cada cop que trinxa el canari engabiat en una mina, quan sent olor de grisú. Però ja és massa tard; la IA s'ha apropiat del demà, controla voluntats. I Feijóo està al seu bàndol, el de Trump i Netanyahu ballant-li l'aigua al món ultra de Vox, l'equip suplent que branden la prioritat nacional.

No tot el PSOE fa olor de cremat.

Una de les seves tendències més rigoroses proposa aguantar el xàfec abans de caure en la salvació dels sobiranismes d'esquerra, partidaris de pactar a sac amb el mall de l'Espanya territorial. El model federal és més que suficient; reconeix l'Espanya plurinacional, però les cessions de sobirania alimenten Brussel·les, no el nacionalpopulisme de Junts, Aliança Catalana, ERC, Sortu o Adelante Andalucía.

Està en joc el futur de la Unió, no el d'Espanya. Els drets humans van abans que les nacions. La Bèlgica valona (francòfona) és més amiga que la flamenca, niu d'indepes atrabiliaris com els Terços de Flandes, bunkeritzats en els avantatges de la PAC.

El socialisme cau en una ensaladera judicial. Però remuntar amb els sobiranistes a coll de Rufián i Javier Iraola seria una capcinada Montejurra digna de muntanyencs.

El més granat de Ferraz s'ha tret la boina jacobina de l'espanyolitat per fer-se devot d'una Unió Europea forta, malgrat les aparences.