El passat 6 de maig vaig visitar Advanced Factories, un esdeveniment clau sobre l'automatització industrial, la robòtica i la Indústria 4.0.

Recordo els seus primers passos el 2016 al Fòrum de Barcelona, amb el suport de l'ecosistema industrial i tecnològic de Barcelona i Catalunya, una iniciativa compromesa amb la competitivitat industrial i les noves tecnologies de fabricació, amb una mirada posada en tot el que comportava la fabricació intel·ligent i la fabricació additiva.

Molt ha avançat en aquests 10 anys i, a poc a poc, l'Advanced Factories s'ha convertit en una cita de referència a Europa i en un esdeveniment obligat per a tots aquells que defensem la indústria com a clau de progrés, considerant el que comporten l'automatització industrial, la robòtica, el 3D i la intel·ligència artificial aplicada a la fabricació.

La meva recent visita anava precedida de diverses visites a petites empreses industrials del Vallès en el darrer trimestre del 2025; també d'una conversa amb el rector de la UPC, Francesc Torres, en què vam debatre sobre les enormes aportacions a l'avenç tecnològic que es fan des de la UPC, entre d'altres en IA (Ideai-UPC), en robòtica (IRI) i en 3D (CIM-UPC).

Precisament aquest darrer centre, present a Advanced Factories, em va permetre gaudir d'una interessant conversa amb una entusiasta professional sobre les aportacions de la impressió 3D aplicades al camp de la salut.

La conversa sobre les aportacions en el camp del 3D em va reafirmar en la idea que la sostenibilitat no consisteix només a reutilitzar. Consisteix, sobretot, a no malbaratar des del principi, cosa que em va portar a la memòria les visites a les empreses industrials a les quals m'he referit.

La majoria d'aquestes seguien el mateix patró de fa dècades: transformar matèria primera en productes acceptant els residus com a "cost inevitable". Un model que algunes, per sort, ja estan canviant per la seva sostenibilitat.

La tecnologia té molt a aportar per accelerar aquest canvi i, certament, una de les tecnologies que ho estan fent és la impressió 3D, que no és només una millora industrial, sinó un canvi de paradigma.

En aquest context, en el marc d'El País de Demà, després de les visites per presentar el document sobre formació juntament amb el doctor Esteve Almirall, Júlia Ramos i Roger Polls, vaig parlar de la fabricació additiva amb Ramos, estudiant d'Enginyeria a la UPC, atès que havia fundat la Tridimensional, una iniciativa emprenedora amb un bon taller-laboratori per experimentar i endinsar-se en les aportacions del 3D a la indústria.

La conversa, com gairebé sempre quan parles amb gent jove que vol experimentar amb l'aplicació del coneixement, va ser extremadament interessant, en analitzar com la impressió 3D pot accelerar de manera disruptiva els processos productius pel que fa a sostenibilitat, en poder fabricar peces, eines o productes sense tallar, polir o eliminar material.

En la fabricació additiva només s'utilitza el que és necessari. Això permet menys residus (tendint a zero), menys malbaratament, més eficiència i més llibertat pel que fa a la fabricació d'elements, amb independència del nombre requerit, així com la generació de prototips de prova per a nous productes.

Tanmateix, la impressió 3D és molt més: el seu potencial s'està estenent en la fabricació personalitzada; és a dir, cada objecte pot ser únic, quelcom especialment rellevant per a pròtesis adaptades a cada pacient o peces industrials personalitzades.

Un camp on l'emprenedoria és clau, ja que la personalització permet la recerca de l'oportunitat no només per a grans empreses, sinó també per a tallers socials i grups d'enginyers dedicats al disseny de prototips i a la reparació o substitució de peces, ja que cada cop és més difícil trobar recanvis o aquests són difícils d'aconseguir.

Amb la impressió 3D es poden fabricar peces de substitució sota demanda, es pot reparar maquinària o eines antigues, allargant la vida útil dels productes i evitant que s'incrementi el malbaratament. Podríem dir que es potencia una economia circular real, en reduir residus, fomentar la reparació i impulsar la innovació social.

En un moment en què Europa necessita reforçar la seva autonomia industrial i tecnològica, la impressió 3D emergeix com una eina estratègica a tenir en compte per construir una indústria més eficient, sostenible i competitiva.

Apostar per la fabricació additiva no seria només apostar per una nova tecnologia, sinó per una nova manera d'entendre la producció: més intel·ligent, més propera i més respectuosa amb els recursos. Perquè el futur de la indústria no dependrà només del que siguem capaços de fabricar, sinó de com ho fabriquem.