Ni tan sols els censors més implacables dels foscos anys 40 i 50 a l'Espanya de la postguerra franquista haurien pogut imaginar un acte de censura tan escandalós i dictatorial com prohibir Eurovisió.

Si Fraga aixequés el cap aquest cap de setmana i veiés que RTVE no emet el festival de la cançó més icònic, kitsch i divertit de la música, que sempre s'ha seguit massivament a Espanya, perquè ho han manat els socis “stalofatxes” del nostre president, que se sent tan a gust envoltat de dictadors, es mor una altra vegada a causa de la impressió d'haver estat superat.

Fraga, el gran censor, ha estat superat per Pedro Sánchez, que l'avança per l'odi a la llibertat en general i a la llibertat d'expressió en particular, per la dreta i sense despentinar-se.

Prohibir l'emissió del festival d'Eurovisió a Espanya no és l'únic, és només el penúltim. Ja fa temps que “el telenotícies” de la Primera s'ha convertit en el nou NO-DO, compost per informació esbiaixada a favor del govern, més una infinitat de notícies folklòriques que ocupen el gruix de l'informatiu, cada cop més temps d'esports i una inusual i cada cop més gran cobertura meteorològica tan estúpida com avorrida. Total, qualsevol cosa menys informar.

Als informatius cal afegir-hi la propaganda institucional amb la qual els mitjans obedients són regats convenientment perquè cada cop s'assemblin més al “parte” (així li deia la meva àvia) de la Primera. Només hi ha certs reductes de llibertat, dins dels mitjans “tradicionals”, en algunes tertúlies radiofòniques, fins i tot públiques, on encara es poden trobar debats i no cors cantant a l'uníson les bondats del govern, com si fossin l'escolania de Montserrat.

El d'Eurovisió és el penúltim, perquè l'últim ha estat fer fora del Congrés dels Diputats dos friquis periodistes per considerar-los “agitadors d'ultradreta”. Estic segura que el mateix Franco estaria encantat amb la definició d'“agitadors” que van donant de Quiles i Bertrand Ndongo la presumpta esquerra d'aquest país. I tots els progres encantats, com els falangistes estaven encantats amb la censura d'abans.

Són exactament el mateix. Només que abans, quan aquests perfils de showman dels vint duros els controlava l'amic Wyoming des de “Caiga quien Caiga” els feien molta gràcia, i ara com que ells són els “molestos” doncs els prohibeixen i ja està, com farien i faran amb tot el que els molesta si no s'atura aquest desastre dictatorial a temps.

Tanmateix, ha volgut el karma, les deesses o simplement l'univers conspirant a favor de la decència de la humanitat, que la mateixa setmana en què patim les conseqüències de la censura d'Eurovisió decidida per Pedro Sánchez i els seus adlàters, com una més de les accions d'“intent” de boicot a Israel, es publiqués l'informe Silenced No More, que documenta amb testimonis, vídeos, arxius i tot tipus de proves irrefutables els crims de lesa humanitat, salvatges, atroços, insuportables, especialment de violència sexual, que els terroristes de Hamàs van cometre el 7 d'octubre de 2023, primer contra la gent que era al Festival Nova, i després contra els que vivien al voltant. Especialment, com no, contra les dones i les nenes.

No he vist ningú d'aquesta indecent classe política que ens governa dir ni mitja paraula al respecte, ni molt menys avergonyir-se, ni tan sols enrojolar-se, per haver-nos convertit com a país en els presidents del club de fans d'aquests terroristes, (també dels aiatol·làs iranians), que bé convé recordar que no tracten gaire millor la seva pròpia gent que els jueus.

Potser de tant censurar el proïsme, els ha anat la mà i ara practiquen l'autocensura. Genteta…