Com que feia temps que els indepes no tenien ocasió de demostrar la seva fortalesa ja de per si minvada a Catalunya, amb motiu de la celebració del Dia del Llibre els ha sorgit una nova víctima.

Resulta que en la presentació de la seva nova obra, Eduardo Mendoza, se li ha acudit dir una veritat, dolorosa com moltes, però veritat al cap i a la fi. Segons l'autor, “Sant Jordi és un intrús, un maltractador d'animals que, segurament, no sabia ni llegir”.

L'animus iocandi (la broma) és tan evident com la causticitat pròpia de Mendoza. Sant Jordi seria un analfabet (a l'edat mitjana, poquíssimes persones sabien llegir) i maltractador d'animals per matar un drac que és un ésser inexistent. És un intrús perquè el dia del llibre se celebra a Espanya des del 7 d'octubre de 1926, per un Reial Decret d'Alfons XIII de 6 de febrer de 1926.

La data del 23 d'octubre es deu a que aleshores es creia que havia nascut Cervantes. Es va realitzar el canvi de data el 23 d'abril de 1930, que és la data en què Cervantes és enterrat, la mort de William Shakespeare (i tampoc, com es veurà més endavant) i la suposada defunció de Garcilaso de la Vega.

Va ser Vicente Clavel, editor valencià, qui va insistir a passar-la al 23 d'abril perquè és més agradable passejar a la primavera que a la tardor. És a dir, per facilitar la venda.

El 1995 la Unesco va instituir el 23 d'abril com el Dia del Llibre i dels Drets d'Autor. La Unesco no va estar gaire fina amb les dates, ja que Cervantes va morir el 22 d'abril de 1616 i el dia 23 va ser enterrat.

Shakespeare va morir el 23 d'abril segons el calendari julià, una data que en realitat correspon al 3 de maig de 1616 en el calendari gregorià, és a dir, el que utilitzem al nostre país.

Garcilaso va morir el 14 d'octubre de 1536 per una caiguda del cavall. I el dia de la mort de Sant Jordi no coincideix ni amb la d'un ni amb la de l'altre.

Per la seva banda, que, a Espanya, Sant Jordi sigui el patró de Catalunya i Aragó (com ho és d'Anglaterra, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Geòrgia, Ucraïna, Malta, Etiòpia, de Moscou i de Beirut), procedeix d'una llegenda medieval.

La Corona d'Aragó portava des de 1094 intentant conquerir als musulmans la ciutat d'Osca. Les batalles es van succeir i, de fet, en elles va perdre la vida el rei Sanç Ramírez. El seu fill, Pere I d'Aragó, va aconseguir portar-la a terme dos anys després després de guanyar la decisiva batalla d'Alcoraz.

Segons la llegenda, un misteriós cavaller que portava un estendard amb una creu vermella s'havia posat al capdavant de la cavalleria aragonesa en el moment en què els ànims de les tropes cristianes flaquejaven, i els havia guiat fins a la victòria.

Aquest va ser identificat com Sant Jordi i, per commemorar el triomf, el rei, després d'entrar amb la seva host a Osca, va ordenar afegir la creu de Sant Jordi a l'escut reial. Així que aquell miracle de Sant Jordi és més aragonès que català, tal com passa amb la bandera, encara que aquesta és una altra història

Segons la Església Catòlica, Sant Jordi va ser un soldat que va néixer a Capadòcia –a l'actual Turquia– i que va morir a Nicomèdia a començaments del segle IV, probablement en la persecució de Dioclecià.

Poca cosa concreta es coneix de la seva vida amb plena fiabilitat, perquè les múltiples i variants referències estan plenes de faules i ficcions, segons la demagògia necessària a cada territori. En qualsevol cas, Sant Jordi sembla que va ser més turc que català.

La tradició de regalar una rosa no va ser instituïda per decret reial, sinó que és un costum popular català molt més antic vinculat a la llegenda de Sant Jordi.

Al segle XV se celebrava la Fira dels Enamorats amb parades de roses a la sortida de la missa que se celebrava al Palau de la Generalitat. Es venien roses, però sense llibres i sense que es conegui el dia concret en què se celebrava aquesta Fira dels Enamorats.

No va ser fins al 1929, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, que es va decidir el canvi del dia del llibre i es va fer coincidir amb el de regalar roses.

En resum, es tracta de dues tradicions independents entre si i més antiga la de la rosa. Però el fet que se celebrin alhora no és més que un motiu econòmic.

Tornant al tema inicial, les hosts de Puigdemont han amenaçat amb retirar la Creu de Sant Jordi a Eduardo Mendoza, cosa que no s'ha fet amb els condemnats Javier de la Rosa, Fèlix Millet i Martina Camiade, ni amb els ara jutjats Pujol i Sumarroca.

El que és preocupant és que està corrent pels fòrums indepes la intenció de cremar llibres d'Eduardo Mendoza per la seva broma de Sant Jordi a les fogueres de Sant Joan. Igual que la crema de llibres del 10 de maig de 1933 a la Bebelplatz de Berlín.

Va ser un acte de censura nazi on estudiants, professors i membres de la SA van cremar més de 20.000 llibres d'autors jueus, marxistes i crítics. Aquesta acció pretenia "purificar" la cultura alemanya, eliminant l'"esperit antialemany".

Segueixo estant a un euromilió de viure al marge de tothom. Almenys d'aquest manicomi català.