Estem farts d'escoltar sempre que cal pagar impostos perquè cal finançar l'educació i la sanitat públiques, que són les “joies de la corona” del nostre Estat del benestar.

Portem anys amb rècord de recaptació d'impostos, degut a l'espoli al qual ens tenen sotmesos a les ciutadanes i ciutadans que estem dins del sistema de pagaments, i també degut a la súper inflació dels preus. El pervers és que aquests anys coincideixen amb un Estat del benestar cada cop més escanyolit, i les joies de la corona deuen estar empenyorades en qualsevol xiringuito de “compro or”, ja que la sanitat pública està més col·lapsada que mai, i l'educació pública dels nostres nens i nenes, simplement, ha deixat d'existir.

Em permetran que em centri en aquest darrer punt. Seria molt injust dir que tota l'educació pública està igual de malament, ja que no és cert, tot i que la tendència del rendiment és a la baixa. Tot i així, les alumnes i alumnes de territoris com Castella i Lleó treuen excel·lents resultats a les avaluacions de l'informe PISA en matemàtiques i lectura. Així ho van fer també els nens gallecs en matèries de ciències, situant-se per sobre de la mitjana espanyola, i ajudant a mantenir Espanya en el “sufi raspadet” en relació a la resta de països de l'OCDE.

A la cara oposada hi ha Catalunya, on les escoles públiques han estat transformades en simples aparcanens. No s'estudia, no s'aprèn, i ja ni es conviu.

Les dades són demolidores. Simplement, els nens i nenes catalans pràcticament no saben llegir, tenen més faltes d'ortografia que paraules, no entenen res del que llegeixen, i no tenen la més mínima idea de matemàtiques. L'escola catalana va treure el 2022 (amb dades publicades el 2023), els pitjors resultats històrics, amb una caiguda de 24 punts en comparació amb els de 2018, situant-se per sota de la mitjana espanyola, de la de la UE i de la de l'OCDE. És a dir, els nostres nens i nenes catalans són pràcticament analfabets.

La consellera d'educació quan es van publicar aquestes dades el 2023, Anna Simó, d'ERC, va dir que aquests mals resultats eren culpa dels immigrants. Després va voler rectificar, i va dir que eren culpa dels pobres. Classisme i racisme típics dels molt, molt progres independentistes de tota la vida.

La veritat és que ni els nens immigrants ni els nens pobres són els culpables que l'Administració catalana hagi decidit criar ignorants, sense la més mínima competència per al seu futur, i amb un model totalment oposat a tot el que signifiqui excel·lència i esforç.

La culpa de la “analfabetització” dels nens catalans la tenen diversos xiringuitos, especialment la Fundació Jaume Bofill, que ara s'ha canviat el nom per “equitat.org”. Aquest grupet de gent superpija són els que fa anys que implanten a Catalunya (anys que coincideixen amb el processisme indepe, però que segueixen aquí), les hipilongades del “aprendre a aprendre”, “aprendre jugant”, no a les tasques a casa, no a l'estudi, no a l'esforç... bàsicament: no a l'educació.

Això ho han patit els nens, però ho han permès els pares i professors, uns perquè, en realitat, senten que això de ser pare és pesadíssim, i han bolcat la tasca d'educar exclusivament a les escoles; i altres, perquè ja no tenen mitjans ni eines per educar classes de 40 nanos de 15 nacionalitats diferents, que parlen cinc idiomes, i on, a més, hi ha nens i nenes amb necessitats especials de les quals ningú s'ocupa.

I aquí ve la segona raó del desastre educatiu, que al final és el desastre social. La manca total i absoluta de recursos, combinada amb la manca total i absoluta de criteri i del més mínim sentit comú.

A mi, personalment, em sembla un crim que nens i nenes amb autisme, síndrome de Down, TDAH, etcètera, circumstàncies totes que els impliquen serioses dificultats educatives, estiguin en aquestes classes saturades de criatures, que semblen la torre de Babel, i amb un únic professor per a tots.

És absolutament injust i estúpid aquest model basat en una altra proclama woke com “evitar l'estigmatització” d'aquests nens, posant-los en unes aules en què, simplement, és com si no hi fossin. Aquesta no estigmatització ha portat a la no educació. Moltes vegades, auspiciada per pares absolutament ineptes, més preocupats per pertànyer al cercle social “normalitzat” que per l'educació dels seus fills, i per altres que no tenen més remei que adaptar-se al que hi ha.

Però, de debò: si una nena que no necessita suport ni acompanyament educatiu, que estudia en aquestes condicions, és pràcticament una heroïna, què és el que podrà aprendre en aquest ambient una nena amb autisme? És una mala passada el que els fem.

Sense recursos, sense criteri, sense poder atendre la nova realitat a les aules, la convivència és impossible. Està clar. Els coles i els instituts catalans cada cop s'assemblen més als de les pelis americanes dels suburbis dels noranta. És com si estiguéssim a Ments perilloses, però sense la Michelle Pfeiffer ni el Gangsta's Paradise. Però sí amb polis!

El Departament d'Educació i el d'Interior de la Generalitat, davant d'aquest panorama, i ignorant completament i absolutament les peticions de la comunitat educativa i les seves mobilitzacions, ha decidit iniciar un programa pilot per infiltrar mossos de paisà en coles i instituts. Aclaren que no estaran armats, però estic segura que, tal com evoluciona el panorama, tot arribarà.

És curiós que el “leimotiv” d'aquesta nova “esquerra” moralista sigui l'assetjament i enderrocament als Estats Units i qualsevol cosa que s'hi assembli, però acabin fent exactament el mateix que ells, sobretot quan els EUA és un dels països desenvolupats amb la pitjor educació pública del món.

Què és millor per als nens i nenes, un profe o un madero? El trist és que, veient la situació, ni a mi em sembla malament, a efectes pràctics, això de l'infiltrat. S'ho han menjat el seu propi bonisme, se'ls ha anat de les mans, i ara van a la recerca de la mà dura que ho arregli.

De més profes, del canvi de model educatiu, de recursos especials per a qui els necessita, de promoure l'esforç i l'excel·lència, ni en parlem.

Però, sobretot, vostès segueixin pagant a Hisenda religiosament, que caldrà recuperar algun dia les joies de la corona empenyorades. Compro or.