Dijous vinent celebrem Sant Jordi, potser el dia de l'any més bonic a Catalunya.

Sant Jordi ha sobreviscut a la politització que, per exemple, ha abduït la Diada, a l'assimilació cultural estrangera de la Castanyada per Halloween, o a la indiferència que provoca èxodes massius a les platges o a la muntanya en dies com la Mercè, especialment si cau en pont. Sant Jordi, i la revetlla de Sant Joan, es mantenen amb força i intensitat, la qual cosa és simplement meravellós.

La tradició de la rosa prové de l'Edat Mitjana; de la sang del drac ferit va brollar un roser, i Sant Jordi va regalar la rosa més bonica a la princesa que va rescatar.

L'any 1456, les Corts Catalanes van proclamar Sant Jordi patró del Principat i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya. Regalar llibres és quelcom més tardà, calgué esperar fins a 1930, però ara l'encaix és perfecte, ja que la Unesco va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre per coincidir la mort de Cervantes, Shakespeare i l'Inca Garcilaso de la Vega.

La Renaixença, moviment cultural de començaments del segle XIX, va donar un bon impuls a aquesta tradició. I hem de recordar que la Renaixença, sense la qual no s'explica el nacionalisme català, va ser finançada fonamentalment pel que ara és injustament denostat Marquès de Comillas.

Per aquells a qui els encanta l'absurd exercici de valorar la història amb els paràmetres d'avui, no estaria de més recordar que Jacint Verdaguer va ser capellà dels vaixells de la Companyia Transatlàntica, propietat del marquès, i va viure al seu palau.

Al marquès, la pitjor alcaldessa de la història de Barcelona li va treure la seva plaça i estàtua el 2018; mossèn Cinto Verdaguer no va caure del seu pedestal ni quan, el 1971, es va estampar la seva efígie als bitllets de 500 pessetes del tardofranquisme, ni ara en aquest revisionisme. I això que, com a mínim, era partícip de la fortuna del marquès a títol lucratiu i, a més, sent capellà dels vaixells, sabria a què es dedicava el marquès.

Sant Jordi és, també, una oda a l'absentisme consentit. Es tracta d'un dia laborable, però els carrers s'omplen des de primera hora, essent més que evident que gairebé ningú treballa després de dinar. Encara que l'absentisme és cada cop més un problema en el nostre mercat laboral, el generat entorn de Sant Jordi és un absentisme raonablement simpàtic.

S'espera que es venguin una mica més de set milions de roses, gairebé una per resident a Catalunya. La majoria provenen de Colòmbia, encara que també és rellevant la importació des dels Països Baixos i des de l'Equador. Les roses autòctones són testimonials per culpa dels costos. Ja només queda una empresa de flor tallada a Catalunya, i cada cop planta menys roses.

També es vendran uns dos milions de llibres. En un sol dia es ven més o menys un terç de tot el que es ven a l'any, tant de roses com de llibres. Entre roses i llibres es mouen uns 50 milions, quantitat que creix notablement gràcies a l'increment de la facturació de la restauració, fruit de la quantitat de persones que surt al carrer.

Sant Jordi és, també, una excel·lent data per reconèixer que el llibre és un element clau en l'economia de Barcelona. No és casualitat que les casetes s'omplin d'escriptors, perquè és elevadíssim el nombre d'editorials amb seu a Barcelona. Per sobre de totes destaca el Grup Planeta, que aglutina més de 70 editorials.

Però, a més de Planeta, l'activitat editora a Barcelona és altíssima, amb més de 270 empreses editores. No és casualitat que els premis Nobel Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa hagin viscut bastants anys a Barcelona. Entre altres coses, per la impressionant tasca de Carmen Balcells, l'agent literària més influent del món hispanoamericà del segle XX. Ni que els dos grans premis literaris, Planeta i ara el d'Aena, s'entreguin a Barcelona, a més d'altres de gran prestigi, com el Nadal.

Roses, llibres, primavera… gaudim d'una jornada que ens fa únics i, sobretot, no deixem de fer-ho ni l'any vinent ni el següent, quan la diada se celebri en divendres o diumenge. El mar i la muntanya continuaran al seu lloc la resta dels caps de setmana, Sant Jordi només se celebra el 23 d'abril.