Ahir Crónica Global (i altres mitjans menys prestigiosos) donava la notícia (Aida Torrubia l'escrivia) que un jutge ha manat detenir Jair Domínguez, bufó del separatisme, per assegurar-se que el proper dia 14 assistirà al judici en què Vox l'acusarà d'haver comès un delicte d'odi contra el partit.

És que en un programa, de l'11 de febrer del 2021, Domínguez va animar a combatre els dirigents de Vox “amb un cop de puny a la boca”.

Sembla que la justícia no trobava el parador de Domínguez per comunicar-li la convocatòria, i el còmic ha respost a Twitter: "Però quin esbrinar parador, si sóc a Banyoles".

No ho sabia el jutge, no ho sabíem nosaltres!

Felicitats per ser a Banyoles, ja que aquesta localitat és molt afortunada, i no queda lluny d'ella La fageda d’en Jordà, el bosc de Jordà, meravella boscosa. Però ho té magre Domínguez (d'ara endavant, J.D.), perquè el seu advocat és Jaume Alonso-Cuevillas. Aquest té un currículum acadèmic imponent. Sí, és clar. Però el seu client més famós és Puigdemont, i està fugit des del 2017.

No sembla que Cuevillas hagi tingut amb aquest client un èxit aclaparador. Em fa dubtar de la seva competència. Jo, en el lloc de J.D., hauria escollit com a advocat en Javier Melero, o en Cristóbal Martell, que aquests sí que són uns cracs de la defensa.

Medito, medito sobre aquest cas. Em formulo mil preguntes. Si cal detenir J.D. ara, vol dir que passarà diversos dies a comissaria, o a la presó, esperant, ben custodiat, el judici? No ho vulgui Déu, jo espero que només hagi de comparèixer una vegada, una estona, davant el magistrat, i estar localitzable fins que se celebri el judici.

En qualsevol cas, sol·licito als Mossos, humilment, des d'aquí, que no li posin les manilles durant el trasllat des del noble municipi de Banyoles fins a Barcelona, seria una humiliació innecessària, i a més després podria explicar alguns acudits dels seus, sempre tan carregats de ressentiment, sobre l'experiència traumàtica. No ens ho mereixem.

Vox demana per a ell dos anys de presó. Els dirigents d'aquest partit són magnànims, ja que saben bé que una pena de dos anys no es fa efectiva, no s'ingressa a presó. Però serveix de precedent i escarment.

Veurem el dia 14 si difondre, des d'un mitjà públic, en aquest cas Catalunya Ràdio, la invitació a agredir físicament l'adversari polític, encara que es formuli en clau de broma, és incórrer, o no, en delicte d'odi.

El tribunal decidirà, amb presumible equanimitat i criteri, però cal recordar que l'acusat té antecedents, per exemple afusellant (en efígie) a TV3 el rei Joan Carles, el periodista Salvador Sostres, i en Carles, aleshores príncep d'Anglaterra. I anomenant reiteradament “puta” la nostra nació. I amb altres gracietes francament impertinents. 

Tot això pot semblar peccata minuta, però també cal tenir en consideració que són molts els atemptats i agressions que s'han vingut cometent contra qualsevol persona o entitat que l'extrema esquerra catalana, i l'espanyola, han qualificat abans com a “feixistes”, “nazis”, “extrema dreta”, “enemics de Catalunya” o “enemics del poble”.

Tu fas el xiste contra algú, i el cap de suro del teu cosí li parteix la cara. Ja n'hi ha prou d'aquesta deriva, d'aquesta incitació a la violència, sigui formulada en to greu o de broma. Cal posar-hi fre.

A Banyoles, a Banyoles. Qui pogués ser a Banyoles en algunes ocasions, passejant per la vora de l'estany o menjant en algun dels seus estupends restaurants una suculenta carn d’olla. Allà, sí, a Banyoles, vaig arribar a veure dues o tres vegades, en altres tantes visites al museu Darder, el famós “negre” dissecat, les restes mortals del qual, reclamades per Botswana, ara descansen al peu d'una porteria d'un camp de futbol, al parc de Tsholofelo, a la capital del país, Gaborone. Trist final d'aquell icona de la localitat gironina.

El seu sòcol, o pedestal, ara només sosté una vitrina buida. Però jo amb la imaginació veig a J.D. ocupant el lloc del “negre”. Fantasies tontes, veig a aquest humorista sense gràcia dissecat, vestit amb un minso taparrabos, i sostenint una llança i un escut… Calladet… Em faig un selfie amb ell…

No em feu cas, crec que m'estic tornant boig amb tant de cucaratxeig.