La desinformació cavalca a lloms del descontentament i la veritat perd la seva millor virtut en mans de la postveritat. És el terreny sembrat dels extrems que avui desapareixen per l'esquerra (Podemos) i arriben al seu límit per la dreta (Vox).

Les eleccions de Castella i Lleó demostren que la desconfiança davant un futur apocalíptic s'endú per davant les dues corrents laterals i obre de nou el camí del centre, allà on el país se sent concernit.

Dos dies després de Castella i Lleó, les escales de la catedral de Barcelona estan dominades per una boirina irisada de viatgers. La primavera arriba sense presses, i el “ja n'hi ha prou” de Feijóo rep una resposta mansa d'Abascal.

L'home que regala investidures però no legislatures encaixa, quiet ni miau, el reconeixement sobirà que “hi va haver molt abús” en la colonització d'Amèrica, dit per Felip VI davant l'ambaixador de Mèxic en la presentació de l'exposició La mitad del mundo. La mujer en el México indígena, present a l'Institut Cervantes, La Casa de México, el Museu Arqueològic i la Thyssen-Bornemisza.

El dilluns era un dia d'oci postelectoral fins que va irrompre la metafísica. Al nacionalisme presumit de coll de camisa li dol especialment que sa majestat no respecti la cristianització de l'indi a base de creus i espases. Les amèriques són catedrals sobre els Andes a més de platges caribenyes. Totalment d'acord, però no calia encadenar Moctezuma, passar per les armes els asteques desarmats ni respondre amb sang indígena a la nit trista de Cortés; no calia ser una encarnació de Quetzalcóatl, la Serp Emplomada.

Alguns diuen ara que, amb aquestes declaracions, el monarca se suma a les falses teories defensades pel que es coneix com a llegenda negra. Ah, als nostres cavallers no els toquis les gestes, però hi va haver “molt abús” i és de justícia reconèixer-ho, com va fer el cap de la Diplomàcia espanyola, José Manuel Albares, fa un any. “Hi va haver dolor i injustícia envers els pobles originaris. Just és reconèixer-ho”.

La visita de Felip VI a l'exposició mexicana constitueix un gest de reconciliació simbòlica entre els dos països després que, el 2019, l'aleshores president mexicà Andrés Manuel López Obrador --una mica exagerat-- exigís per carta al Rei que demanés perdó pels despropòsits comesos durant la Conquesta.

El silenci de  Felip VI va resultar aleshores un despropòsit per a López Obrador, cosa que va obrir una crisi diplomàtica. El desacord es va agreujar quan la nova presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va decidir no convidar el Rei a la seva presa de possessió.

Els més conspicus patriotes, en sentir-se espiritualment ferits pel seu propi Rei, treuen ara l'Escola de Salamanca, la revolució del coneixement i precedent barroc de la modernitat, que va influir molt en les missions d'Ultramar; citen el pare Vitoria i Francisco de Suárez, però s'obliden de Bartolomé de las Casas, el membre d'aquella avantguarda intel·lectual que va posar al descobert els despropòsits espanyols a les Índies. I hem esperat fins a Felip VI per revisar la Reconquesta moral d'aquella Conquesta. La Història és cosa d'accents i de puntuació; no d'adhesions.