L'esdevenir del mercat immobiliari sembla haver-se convertit en un aspecte central de la conversa social en els últims temps. La inquietud està justificada, atès que l'accés a un habitatge condiciona projectes vitals i la percepció general al voltant de la seva evolució respon a la idea d'un entorn tensionat en què la demanda no dona treva.

Més enllà de sensacions, l'Estadística Registral Immobiliària —la més completa i fiable de totes les que existeixen des del seu naixement l'any 1996— ofereix una resposta nítida en relació al tancament de l'exercici 2025: el mercat català de l'habitatge no només no s'atura, sinó que travessa un moment d'intensitat superior potser al del conjunt del país.

Les dades de l'últim any són el millor termòmetre d'aquesta realitat. El 2025 es van inscriure a Catalunya un total de 112.105 compravendes d'habitatge. La xifra resulta rellevant no només per la seva magnitud, sinó per la comparació que ofereix. Mentre que a Espanya les operacions van créixer un 10,7% interanual, a Catalunya l'increment es va elevar fins al 13,5%.

L'inici del 2026, en canvi, mostra una aparent moderació del mercat amb un augment només del 0,2% en les compravendes signades al gener. Però les xifres d'un únic mes no resulten representatives a l'hora de definir una tendència, per la qual cosa serà convenient observar l'evolució dels pròxims períodes.

Per comprar, però, cal finançament. I aquí rau una altra de les claus de l'exercici de 2025. La signatura d'hipoteques destinades a habitatge va créixer a Catalunya un 17,3% interanual —davant el 14,5% nacional—, i supera els 86.000 nous préstecs. El finançament va augmentar per sobre de les compravendes i això trasllada un missatge de solvència: els bancs confien en el valor dels actius catalans i els compradors assumeixen compromisos a llarg termini.

La qüestió en aquest escenari, i el que realment preocupa els ciutadans, és com afecta aquesta dinàmica al preu. Amb una demanda sòlida i un finançament fluid, la llei de l'oferta i la demanda imposa la seva lògica.

El cost del metre quadrat a Catalunya va tancar l'any en 2.709 euros de mitjana. Tanmateix, convé ressaltar un matís important que pot aportar certa calma: encara que els preus han pujat (6,4%), ho han fet a un ritme inferior al de la mitjana espanyola (9,5%). 

En aquest aspecte relatiu als preus, per cert, convé destacar l'elevada precisió que ofereix l'estadística registral, ja que recull dades tant de les adquisicions en escriptures públiques com les efectuades en documents judicials, administratius i privats en els casos permesos per la legislació.

A partir d'això, es pot concloure que el mercat català s'encareix, però sembla contenir-se millor que en altres llocs com la Comunitat de Madrid, on els preus han experimentat pujades del 16%. De fet, som el territori on menys han crescut els preus el 2025 i encara ens situem a certa distància del nostre pic màxim històric, que va tenir lloc el 2007, quan el metre quadrat va arribar a assolir els 2.900 euros de mitjana a Catalunya.

En tot cas, i davant d'aquest escenari de diagnòstic clar —molta gent volent comprar i preus que no cedeixen—, la solució no admet gaires dreceres. L'equació immobiliària presenta una incògnita que urgeix resoldre i té a veure amb l'oferta d'habitatge. Es ven molt, fonamentalment habitatge de segona mà, però la creació de noves promocions avança a un pas més lent que el del desig de compra.

Si l'objectiu és alleujar la tensió dels preus i facilitar l'accés dels ciutadans a una llar, resultarà imprescindible ampliar el parc d'habitatges. La matèria primera d'un mercat tan capital per a les persones com l'immobiliari no pot ser escassa. Això exigirà, potser, una reflexió profunda sobre la gestió del sòl i la agilització de llicències i processos. En aquest punt, el paper dels decisors institucionals i l'administració local, la més propera al territori, es revela com a fonamental.

Impulsar nous desenvolupaments urbanístics no emergeix com una mera aposta pel totxo, sinó com una necessitat social per equilibrar la balança. Sense una oferta adequada d'obra nova que acompanyi el ritme de les hipoteques i les compravendes, la pressió sobre l'habitatge de segona mà continuarà cronificant l'escalada de preus. Les dades del 2025 mostren una Catalunya molt viva en termes immobiliaris. El repte per al 2026 és posar les bases perquè aquest dinamisme no deixi ningú fora.