A vegades el subconscient juga males passades, però en altres ocasions li assenyala a un el camí.

Quan va sortir a la premsa que la Generalitat crearà un “Consell Assessor Feminista per garantir la transversalitat de gènere” (sic), em vaig confondre i vaig llegir “consell ascensor”.

Un cop aclarit l'embolic, però, em vaig adonar que possiblement és això, que un consell amb un nom tan impossible no pot ser altra cosa que una manera d'ascendir. Políticament o econòmica, tant se val, encara que molt millor si és en ambdós apartats.

A la nota oficial on s'informava la ciutadania de la creació d'aquest consell que esperaven amb veritable ànsia –en àpats familiars, reunions de veïns, llits d'amants i cerimònies fúnebres no es parlava d'altra cosa els últims mesos– no hi faltava cap de les expressions que han d'enriquir avui dia tota notificació administrativa o governamental: eina d'assessorament, compromís adquirit, full de ruta, marc de desplegament, àmbits clau, violències masclistes i altres expressions igualment buides que denoten que darrere del redactat hi ha hagut una persona que sap en quin món viu, un individu –o individua, si és que per aquí ha començat a treballar el consell ascensor, vull dir assessor– que ha passat per alguna d'aquestes acadèmies que formen futurs caps de premsa.

-A l'exercici d'avui, em redactareu una nota de premsa utilitzant les expressions “agenda 2030”, “equitat”, “transversal”, “debat conjunt”, “excel·lència”, “pla de xoc”, “nova etapa”, “minut zero”, “mobilitat” i “taula de diàleg”

- Una nota de premsa sobre quin tema exactament, professor?

- Tant se val, amb que no s'entengui ni un rave, n'hi ha prou.

Un entén que dir als ciutadans que el nou consell ascensor, vull dir assessor, servirà per col·locar més dones a la Generalitat, no queda modern, i a més, el responsable d'elaborar la nota bé ha de demostrar que va passar per l'acadèmia.

Queda més fi explicar que s'intentarà “garantir la transversalitat de gènere” que “garantir que hi hagi més dones”, no vagin vostès a comparar-ho, encara que tampoc és segur que aquesta sigui la funció del nou òrgan.

De fet, la part bona de les redaccions ambigües és que tant serveixen per una cosa com per l'altra, i fins i tot serveixen com a justificant si el nou òrgan, com la majoria de nous òrgans, al final resulta ser una completa inutilitat.

- Escoltin, fa un any que funciona el Consell Assessor Feminista i no ha fet absolutament res.

- Doncs és clar, això és el que vam anunciar en crear-lo. No va llegir vostè la nota oficial? Allà ho posava ben clar.

Un consell assessor sempre vesteix. Un pot ser un negat en el seu àmbit, tant se val si és conseller del Govern, empresari o un simple viatjant de comerç, que si procura crear un consell assessor, la gent el veurà d'una altra manera, com si de veritat fos una persona preparada, treballadora i diligent.

A falta de consell assessor, serveix també una taula de diàleg, un comitè consultiu, un òrgan orientador o un panell d'experts, la qüestió és que els altres creguin que un fa alguna cosa, que es preocupa per exercir bé el càrrec.

Després, un cop arribat el dia que al consell li toca reunir-se –n'hi ha prou amb un parell de vegades a l'any, tampoc és qüestió de posar-se a treballar a preu fet– es tracta, primer, de posar per a la foto, i després, ja a porta tancada, asseure's al voltant d'una llarga taula de fusta noble, ben assortida de sucs, cafè i brioixeria, a deixar-se anar obvietats els uns als altres. I fins a la pròxima. No oblidi vostè passar un rebut de les dietes, convenientment inflades, que per alguna cosa paguem entre tots.