Sota la moral hi ha una antiga lluita soterrada. Vèncer l’oponent és la distinció que el destí concedeix als elegits; i quan és cosa de dos, entre el bo i el dolent s’hi amaguen un noble i un plebeu.

En la setmana electoral del FC Barcelona, la supèrbia de Joan Laporta decanta la consciència incòlume de Víctor Font, el candidat. Ells dos són la mística i el coratge; el carisma i la ciència; la imaginació i el número; l’amo i el fill de l’amo.

Els dos contendents es manifesten a través del filtre d'Alejandro Echevarría, l’excunyat de Laporta i cunyat del club; l’home aforístic de cabell canós i prominent tors laportià que entra al vestidor, altar sagrat dels futbolistes, per solucionar contractes, parelles, família, viatges, escoles i gelosies.

El cunyat viu a més en la gresca de la Federació Espanyola, l’herència mesquina de Pablo Porta, Plaza i Raimundo Saporta, remor de Butanito. I, de passada, el mateix cunyat s’encarrega de mediar a la Liga de Futbol Profesional, pintoresca patronal de la pilota, sindicat vertical de la Democràcia Futbolística, allà on pasturen els avantatges que atorguen als seus testaferros les fosques finances dels clubs.

Laporta està en deute amb Alejandro, fill del plorat empresari de renom, Juan Echevarría Puig, expresident de Nissan i Endesa, home de la Creuada i exmentor de la fundació innombrable del Caudillo, avui liquidada per a estadística malintencionada de la historiografia.

Laporta i Alejandro són la parella de l’escorç. Ho són des de l’any inaugural de la primera presidència de Jan, quan es va posar a prova aquella fràgil Burgesia 2000 dels valents de Pedralbes, descendents de pioners, com Folch-Rusiñol, Corachán, Girona, Ferrer-Salat, Godó, Vergés, Vicens, Echevarria, Godia o Sentís, que berenaven amb els nets del Salvador Andreu, en les poderoses embarcacions del distingit Rolls Roice del farmacòleg.

D’aquí els ve la casta capaç d’amagar els pactes sense empal·lidir. “Viuen a la cartera del club”, en paraules de Font, i es financen sense vergonya al Congo Belga de Leopold I, el rei colonial que va donar carta de naturalesa a El cor del les tenebres del vell Joseph Conrad; sostenen Hansi Flick, el mister de l’Escola de Baviera que agraeix la missió, citant el cunyat, en la darrera roda de premsa, protegit sota el verí dels intersticis sentimentals i monetaris del futbol.

Laporta i Font es recorden de Messi quan trona. L’astre argentí va ser expulsat per la mà mestra del "cunyat" per a l’alegria de Jorge, el pare del futbolista, que se’l va endur al multimilionari Inter de Miami. L’ara campió de les Amèriques va ser rebut, fa pocs dies, a la Casa Blanca, on Trump, el mastodont en guerra, el va comparar amb Pelé. I ja que el jugador s’ha convertit en l’ogre filantròpic del noble art de “l’estat d’ànim” --diria Eduardo Galeano-- podia haver-li negat el somriure al goril·la de fira que mata a Orient Pròxim i expatria llatins als carrers de San Francisco.

Però no li demano tant a l'esquerrà diamantí i quarantí. Font el vol de tornada només per avergonyir Laporta i desemmascarar el cunyat. Font ha passat el seu temps de pusil·lànime; li toca “viure perillosament i construir ciutats al Vesuvi”, va escriure Nietzsche; de ser lladre i conqueridor, mentre no pugui lluir el seu epitafi.

On al candidat se li escapa l’èxit dels dits, Laporta espera impacient a la graderia del nou Spotify Camp Nou amb 62.000 espectadors. Té el cunyat, l’aranya a la seva teranyina: el seu etern retorn.