Estimades lectores i lectors,
Avui vull reivindicar la tasca d'Anna Wintour. I ho faig enfrontant-la amb el geni indiscutible de Steve Jobs. Les persones creatives, trencadores i amb caràcter m'atreuen. I per aquesta raó, fa temps que tinc la mosca darrere l'orella: pot ser que tingui la sensació que socialment no posicionem ambdues figures al mateix nivell?
Per evitar els meus propis biaixos, vaig preguntar a l'oracle contemporani: ChatGPT. Li vaig demanar els qualificatius més utilitzats per a cadascun. El resultat va ser revelador.
A tots dos se'ls reconeix com a visionaris. Però a Jobs se li afegeixen carismàtic, innovador, perfeccionista i exigent. Mentre que a Wintour se la defineix com a influent, decidida i institucional. Termes correctes, sí, però desproveïts de la transcendència que també posseeix la seva trajectòria.
Per acabar-ho d'adobar, vaig preguntar per la memòria col·lectiva que genera cadascun. Jobs evoca el visionari tecnològic i geni creatiu; Wintour queda definida com a ice queen i per la seva longevitat en el poder. Vaja!, doncs, clarament, no era només una intuïció meva. Les evidències confirmen que la imatge que socialment tenim de l'un i de l'altra no és equitativa.
Tots dos són líders que han exigit als seus equips alts nivells de compromís. Tots dos han estat descrits com a difícils i obsessius. Però mentre aquestes qualitats reforcen el mite de Steve Jobs, a ella l'encasellen en la fredor i la distància.
I em pregunto, per què la directiva que va convertir Vogue en el centre de l'ecosistema global de la moda, que va contribuir a construir el luxe contemporani i que a més va aconseguir importants resultats econòmics per a la seva empresa no es considera un referent d'estratègia empresarial i d'èxit?
Cap dels dos es va llicenciar i tots dos representen l'antiga escola de l'ofici: aprendre fent; d'aprenent a Mestre. Es van formar en la disciplina gairebé artesanal i un profund sentit de l'estètica.
Jobs va ser un enamorat de la cal·ligrafia, la cura pel detall era part de la seva ètica professional.
L'Anna va créixer entre periodistes. Va començar treballant als anys setanta en una botiga a Londres. Fins a arribar a Vogue US el 1988, va passar per Harper’s & Queen, Harper’s Bazaar US, Viva, New York Magazine, British Vogue i House & Garden, ocupant gairebé tots els llocs editorials imaginables.
Però l'Anna no es va limitar a dirigir una revista. La seva visió va ser radicalment moderna: va anticipar una nova dona directiva en ascens. "Vull que Vogue sigui àgil, afilada i sexy. No m'interessen les persones infinitament ocioses. Vull que les nostres lectores siguin dones executives, enèrgiques, amb diners propis i un ampli ventall d'interessos”. Un cop al cim, va anar més enllà i es va convertir en líder de tota una indústria. Esdeveniments com MET Gala es van transformar en autèntiques plataformes de negoci i relació. L'Anna volia que la gent es conegués, que parlés, que sorgissin vincles. Si la indústria creixia, també ho faria el seu negoci i la seva llegenda.
Hi ha una dada eloqüent. Jobs va ser expulsat d'Apple, va fracassar comercialment amb NeXT, va tornar i va triomfar. La seva trajectòria és èpica. Wintour, en canvi, ha romàs més de tres dècades al cim, acumulant poder de manera constant. “L'èxit no arriba sent amable tot el temps. Has de seguir endavant fins i tot quan no és còmode”.
En l'imaginari empresarial, l'home exigent és brillant. La dona exigent és distanta. No es tracta de victimisme. A Jobs se li perdona el seu temperament. A Wintour se li qüestiona el seu caràcter. Però segons afirma “si no pots prendre decisions difícils, no pots liderar”. I hi estic totalment d'acord.
Ha arribat el moment de revisar aquesta asimetria. No per reduir Jobs, sinó per admirar Wintour: reconeixent que l'excel·lència rarament és còmoda i que el lideratge que transforma gairebé mai és complaent. Wintour afirma que no hauria imaginat la seva vida sense treballar, ni tampoc sense ser mare. Aquest posicionament també és rellevant. Perquè la història recent ha deixat una cosa clara: el geni no sempre porta jersei negre. De vegades també porta ulleres de sol.