Un altre nou dissabte de glòria de cròniques ràpides internacionalistes per intentar analitzar des de qualsevol punt de vista, i la majoria de vegades amb la mateixa solvència intel·lectual que una albergínia, els esdeveniments que estan passant mentre escric aquestes línies.
En aquest moment, l'Exèrcit israelià com a braç executor, i en coordinació amb el seu cosí de Zumosol, els Estats Units, estan bombardejant els principals centres de poder del règim teocràtic criminal i assassí dels aiatol·làs de l'Iran, després que aquests fanàtics barbuts hagin aniquilat les protestes populars amb milers de morts, demostrant un cop més que l'islamisme gaudeix de banyar-se en sang dissident.
Des de tot arreu on jo puc veure aquesta notícia em sembla excel·lent, sense cap mena de retret ni pal·liatius. I qualsevol persona amb un mínim de decència humana i que no tingui el cervell atrofiat a força de fer-se palles mentals posmodernes hi estarà majoritàriament d'acord amb mi. Penso en les meves companyes iranianes i ho celebro per elles.
Tanmateix, no faltarà la legió d'analfabets funcionals que hi posin el però a l'assumpte perquè Trump és el president dels Estats Units. Doncs sí, és un dropo, un abusador, un impresentable amb totes les lletres, però això no li treu ni mig gram d'eficàcia a la seva “política exterior”, de la qual es beneficiarà tot el món. Almenys el món occidental i civilitzat.
Donald Trump, president dels EUA
Veneçuela es beneficiarà de la caiguda de Maduro, malgrat les elits bolivarianes dictatorials; Mèxic, de l'eliminació del Mencho, malgrat el govern corrupte més infiltrat pel narco de la història mexicana; i l'Iran deixarà de ser una amenaça per al món i per als iranians.
El preu que pagarem és que els gringos facin negocis en aquests territoris, certament, però no sigueu il·lusos, ja es feien negocis en aquests territoris, només que els feia el crim organitzat, el neocomunisme dictatorial o tot tipus de terroristes de qualsevol pelatge.
L'alternativa a que això estigui passant així la tenim en l'exemple viu dels quatre anys de guerra insufrible a Ucraïna, on Europa suposadament ha portat la veu cantant en l'estratègia i el resultat és evident: un merder absolut amb milers de morts que acabarà com podia haver acabat a les dues setmanes de començar, només que amb els cementiris plens.
I parlem de negocis a Ucraïna i de presidents nord-americans, només per recordar que el fill de Joe Biden va ser el principal proveïdor d'armes a Ucraïna durant el mandat del seu pare, que l'últim que va fer com a president senil va ser indultar el seu descendent precisament perquè estava de corrupció fins al coll per culpa d'aquests negocis.
Europa no és ningú, no ha volgut ser ningú i aquest n'és el resultat. No sé exactament en quin moment Europa va caure en mans de gent horrible, gent lletja, que l'ha convertida en el que és, a saber, en el millor dels casos un gran asil per a rics (o un gran bordell), absolutament irrellevant en política, on hem suïcidat qualsevol possibilitat d'economia productiva perquè les màfies de les energies renovables (de les quals en formen part il·lustres membres del govern europeu i espanyol), es facin d'or, alhora que la població ha passat de l'endormiscament irresponsable a la ira furibunda mal canalitzada i ja veurem on acabem.
En un món ètic i decent, Europa, l'únic lloc on se suposa que els Drets Humans són l'eix central de la civilització, hauria de tenir la força política i militar per exercir de gendarme mundial i aturar a temps desastres com els de Veneçuela, Mèxic, Iran, Sudan, Congo o Cuba, en lloc de deixar que es podreixin, igual que la seva gent, mentre ens dediquem a legislar sobre els taps de plàstic.
La raó per la qual no ho fan és perquè Europa també fa negocis amb la gent malvada. La diferència amb els Estats Units és que a Europa fa seixanta anys que vivim de que altres ens resolguin la papereta.
Hi haurà qui pensi que hi ha una cosa anomenada ONU que teòricament es va crear per fer això, però deixeu-me que us expliqui que mentre els aiatol·làs tirotejaven manifestants, Antonio Guterres, el sinistre secretari general de l'ONU, nomenava l'Iran vicepresident de la comissió de seguiment de la Carta de Drets de l'ONU, i felicitava el seu govern per la seva gran tasca. Mentre ahir mateix, als Països Baixos, el comitè de la CEDAW, organisme de l'ONU encarregat de la presumpta vigilància i lluita contra la violència envers les dones, emetia un informe en què alertava de les “males condicions del treball sexual en menors d'edat”. Com veieu, l'ONU és un artefacte misògin i corrupte, on més d'una tercera part dels seus membres són dictadures i l'únic de bo que pot fer a hores d'ara és dissoldre's i deixar de costar-nos els diners.
Així que aquest és el panorama. I per molt que els pedants analistes tertulians es trenquin les vestidures avui, com en les grans americanades hollywoodianes dels anys 90, només els Estats Units s'estan encarregant dels dolents, sobretot perquè ningú més ha volgut fer-ho, víctima del bonisme suïcida que portarà al col·lapse de la nostra fràgil democràcia, segrestada per gent horrible.
Només espero que a les dones cubanes els arribi aviat el torn i puguin per fi deixar de “jinetear” per mantenir la “Rabolució Cubana” amb els seus cossos esgotats. Ànims.