A principis d'estiu els meus pares, el meu fill i jo solem fer un viatge a algun lloc fresc i, si pot ser, poc turístic: l'oest d'Irlanda, el sud de Suècia, la campinya anglesa… Aquest any la idea era explorar els voltants de Liverpool i Manchester (“¿¿I què dimonis hi ha a Manchester??”, va exclamar sorpresa la meva antiga profe d'anglès, originària d'Oxford, quan l'hi vaig explicar) encara que, després de veure la sèrie canadenca Heated Rivalry (Més que rivals, Movistar+), m'han agafat unes ganes enormes de viatjar al Canadà. Primer visitaria Ottawa i Toronto, i després llogaria una cabana de luxe a la vora del Llac Muskoka, a Ontario, com la que apareix a l'últim episodi de la sèrie.
Per als que no l'hagin vista, Heated Rivalry narra el romanç clandestí que sorgeix entre dos joves rivals de la lliga d'hoquei gel, Shane i Ilya, que encara no han sortit de l'armari. Els capítols, carregats de sexe explícit, són el reflex d'una història d'amor que neix des del respecte i la igualtat, lluny de les relacions tòxiques a les quals ens tenen acostumats a la tele o a la literatura. Potser aquest sigui un dels motius pels quals la sèrie, rodada amb un pressupost modest, s'ha convertit en un fenomen televisiu a Occident, especialment entre les dones heterosexuals, com jo o la meva amiga Mariona, que va ser qui me la va recomanar. “Té alguna cosa que enganxa, però no sé què és”, em va dir.
La indústria de l'entreteniment fa temps que intenta desxifrar el secret de l'èxit de Heated Rivalry des que va debutar a Crave, una plataforma de streaming canadenca, l'any passat. Serà la bellesa dels dos joves actors? El somni fet realitat de veure com la passió es converteix en amor? Les escenes de sexe? Els pares afectuosos i comprensius?
Segons Matina Stevia-Gridneff, corresponsal al Canadà del NYTimes, el secret de l'èxit està en la seva denominació 100% canadenca: no només la major part del repartiment i l'equip és canadenc, sinó que la sèrie està plena d'elements típics del país: la cabana vora el llac, icona dels estius canadencs, la neu, l'hoquei gel, els carrers silenciosos de Toronto, el caràcter obert i respectuós, i també una mica “avorrit”, dels seus ciutadans, la diversitat racial, la natura en estat salvatge.
“El món sap que Shane i Ilya són estrelles emergents de l'hoquei que s'enamoren mentre s'enfronten en una de les majors rivalitats que ha conegut aquest esport. Però també són dos joves que tenen por de ser ells mateixos, i vivim en un món cada cop més perillós, dividit i intolerant”, va dir la setmana passada el primer ministre canadenc Mark Carney durant la conferència anual de l'Associació Canadenca de Productors de Mitjans de Comunicació.
“Un valor fonamental del Canadà és que les persones han de poder ser qui vulguin ser i estimar a qui vulguin estimar”, va recalcar el primer ministre, de qui soc fan des que va pronunciar fa un mes el seu contundent discurs antitrumpisme al Fòrum Econòmic de Davos. Carney va afirmar aleshores que el "vell ordre (mundial) no tornarà" i va instar les altres potències mitjanes a actuar conjuntament, “perquè si no som a la taula de negociacions, serem el plat principal".
“Els poderosos tenen el seu poder. Però nosaltres -les potències mitjanes- també tenim alguna cosa: la capacitat de deixar de fingir, de dir les coses pel seu nom, d'enfortir la nostra posició interna i d'actuar junts. Aquest és el camí del Canadà. L'escollim amb franquesa i confiança. I és un camí obert a qualsevol país que vulgui recórrer-lo amb nosaltres".
Vull ser canadenca.