«El més important és: quines preguntes no sabem fer? Un cop coneixes la pregunta, la resposta sol ser la part fàcil». Amb aquestes paraules, pronunciades per Elon Musk durant una recent entrevista al Saudi-U.S. Investment Forum de Riad, es condensa el tomb històric que vivim. En una era en què la intel·ligència artificial ofereix respostes instantànies i cada cop més sofisticades, el veritable valor diferencial ja no rau en acumular coneixement, sinó en formular les preguntes correctes.
Mai havíem tingut tantes respostes a l'abast: diagnòstics automatitzats, textos i imatges generats en segons, decisions assistides. Tanmateix, com més potents són aquestes respostes, més decisiva esdevé la qualitat de les preguntes que les provoquen.
Durant segles, el prestigi intel·lectual depenia d'atesorar dades i dominar disciplines. Avui aquest paradigma s'esquerda: un algoritme processa en instants més informació de la que una ment humana podria gestionar en tota una vida.
El criteri es desplaça cap a discernir, problematitzar i comprendre. La por que la IA “ens devori” distreu del repte real. La qüestió clau no és si la màquina pensarà per nosaltres, sinó si deixarem de pensar críticament davant la comoditat de les seves respostes.
Vivim una revolució contínua: la innovació és una atmosfera permanent i l'obsolescència assetja professions, empreses i models de negoci amb una rapidesa inèdita.
La IA penetra en àmbits jurídics, mèdics, financers o periodístics que semblaven exclusius del judici humà. Ja veiem despatxos que automatitzen la revisió de contractes i l'anàlisi de jurisprudència en minuts; hospitals que processen imatges clíniques amb més rapidesa que molts especialistes; bancs que modelitzen riscos en temps real; redaccions que generen esborranys o resums automàtics; i usuaris que obtenen respostes completes directament de la IA, sense necessitat de visitar els llocs originals.
La reflexió de Musk —més enllà de la seva figura controvertida— resulta significativa en parlar de xAI i de l'aspiració de comprendre la realitat última.
Formular la pregunta adequada exigeix entendre el context, detectar supòsits i anticipar conseqüències ètiques i polítiques: és exercir sobirania intel·lectual. Delegar fins i tot la definició dels problemes seria cedir allò essencial.
El risc més gran no és una rebel·lió algorítmica, sinó una concentració de poder sense contrapès —corporativa a Occident o estatal a la Xina, a grans trets—.
La qüestió ja no és tecnològica, sinó democràtica. La humanitat no serà devorada per la IA si sabem decidir, individualment i col·lectivament, què mereix ser preguntat i amb quin propòsit. Perquè aquesta no és l'era de les màquines. És, sobretot, l'era de les preguntes.