A Rufián no el volen enlloc. A ERC fa temps que n'estan tips d'ell i li insinuen que potser hauria d'anar pensant a marxar, encara que sembla que l'home no acaba de captar les indirectes, és com aquelles visites pesades que no se'n van a casa seva ni que l'amfitrió ja s'hagi posat el pijama, al final hauran de cridar-li que deixi el partit d'una punyetera vegada.

Tampoc el volen la resta de partits d'esquerra que aspirava a unir contra el que ell anomena feixisme (excepte Más Madrid, però això, més que un partit, és un grup d'amiguets que queden el cap de setmana), que és gairebé tot.

El colmo és que fins i tot li hagi donat carbasses Bildu, perquè si hi ha un partit que tingui màniga ampla a l'hora d'acceptar qui sigui és aquest, que té fins i tot etarres entre els seus candidats. Doncs ni així.

El problema és realment important. No pas per l'esquerra ni per Espanya ni per Catalunya ni per la política en general, sinó per al mateix Rufián, que s'ha acostumat a viure a Madrid sense fotre brot i ja no sap on buscar una altra mamella que li permeti continuar com en els darrers deu anys.

Acostumar-se a la bona vida no costa gens, tothom és capaç de fer-ho sense gaire esforç i en poc temps, en canvi, abandonar-la un cop s'ha tastat, això ja és una altra cosa, es necessita molt coratge i amor propi, precisament les dues virtuts que més troba a faltar Gabriel Rufián.

Per fortuna per al noi de Santa Coloma, Madrid ofereix oportunitats més enllà del congrés dels diputats, algunes de les quals estan pensades per a fracassats en les més diverses professions, la política entre elles.

Cada cop són més habituals els concursos televisius on competeixen famosos, és cert que la majoria de segona fila, però famosos al cap i a la fi.

Va començar Master Chef portant fins als fogons cares conegudes de l'esport, la faràndula o les revistes, i avui un encén el televisor i topa amb famosos cuinant, dissenyant vestits, decorant cases, ballant, imitant, fent rebosteria, cantant disfressats, vivint mig despullats en una illa o convivint en una caseta amb càmeres fins i tot al bany.

Ser famós ha acabat convertint-se en una professió. Malament seria que Gabriel Rufián no trobés en algun d'aquests el seu lloc al món, a més, res li impedeix cuinar durant una temporada, i a la següent intentar sobreviure en una illa del Carib al costat d'un exactor, una exfolklòrica i la filla d'un vell presentador de TV.

I encara a la temporada següent, imitar Luz Casal a Tu cara me suena (Rufián ha demostrat de sobres que no li importa res, res), elaborar un pastís d'aniversari fent parella amb Julio Salinas o grapejar alguna despistada al jacuzzi de Gran Hermano. Serà per concursos per a famosos.

La majoria d'aquests programes es roden a Madrid i els seus voltants -excepte Supervivientes, encara que aquest podria prendre-se'l com unes vacances-, amb la qual cosa Rufián aconseguiria el seu objectiu de quedar-se per sempre a la capital de la seva estimada Espanya.

Madrid és una ciutat generosa amb aquells que arriben de províncies anhelant una oportunitat, fins i tot concedeix una segona i fins a una tercera a aquells -com Rufián- que desaprofiten la primera.

La televisió és aquí, esperant el polític fracassat, però, per si de cas, no descartem per a ell un futur de maletilla a Las Ventas, de gorrilla a la Gran Via, de repartidor de menjar a domicili o de rentaplats al Palace, ben a prop del Congrés on va desaprofitar la gran ocasió de la seva vida. Madrid acull de meravella els provincians que busquen fer fortuna.