El fet que l'infumable de Narcís s'ofegués en voler fer-se un petó a si mateix no va ser una cosa fortuïta. Va ser un càstig de la deessa Nèmesi, la principal funció de la qual a l'Olimp era castigar la sobirania excessiva. Feina tenia la divinitat. Però amb aquestes credencials a mi ja em cau estupendament bé.
Nèmesi ha arribat aquests dies als nostres mitjans de comunicació, de manera molt breu, molt manipulada i amb molta dificultat, per enquadrar l'assassinat a França d'un noi de 23 anys a mans dels “Antifa”, també col·loquialment coneguts com els cadellets de Melenchón, el màxim adalil del “neocomunisme-woke-fatxa” d'Europa. El “Progrefatxa” zero.
Els fets són els següents. Nèmesi és un col·lectiu de dones franceses, gairebé totes molt joves, que es va crear el 2019 a París amb un objectiu imperdonable en l'era woke, a saber, la lluita d'aquestes dones contra la violència que s'exerceix contra elles, sobretot a l'espai públic, des que la islamització d'Europa és més que un fet i més a França.
En aquest col·lectiu es denuncia la violència i la inseguretat al carrer i, molt important, el silenci institucional i mediàtic de la violència sexual que pateixen les franceses quan l'agressor pertany a una “comunitat determinada”. És a dir, un col·lectiu al qual jo mateixa podria pertànyer i el 99% de dones que conec.
Però com que aquest tipus de denúncia no es pot fer perquè l'agenda “progrewoke” institucional va en sentit contrari, tal com hem presenciat de manera nauseabunda aquesta setmana al Congrés dels Diputats arran del debat sobre el burka, com que això no es pot dir, de seguida aquest col·lectiu de dones va ser titllat d'ultradreta, feixista, reaccionari i tots els epítets que si en aquests temps et dediquen són garantia que ets una persona normal.
La qüestió és que el 12 de febrer les dones del col·lectiu Nèmesi van convocar una manifestació a Lió per protestar per l'assetjament al carrer que pateixen les noies d'aquesta ciutat si se'ls acut sortir amb minifaldilla per part dels senyordos de la religió de “la pau i la llum”.
El lema de la pancarta de capçalera era una cosa així com “pel nostre dret a portar minifaldilla”, com veuen, una proclama profundament racista i islamòfoba impossible de tolerar…
Allà van aparèixer els autodenominats “Antifeixistes”, vinculats personalment i orgànicament a la molt i molt progre i democràtica “França Insubmisa” que, amb les seves formes completament feixistes, van començar a fer xivarri i van acabar matant aquest noi de 23 anys que era allà amb les Nèmesi.
Tota la premsa s'ha encarregat de dir que l'assassinat era un militant d'ultradreta, com si això fos una raó més que suficient perquè els energúmens “Antifes” poguessin anar rebentant el cap a qualsevol. L'assassinat de Quentin Deranque, que així es deia, és “acceptable”.
Així, amb l'actuació dels presumptes “Antifes”, a més de donar carnassa a les files de la secta woke, s'ha silenciat la veritable causa de la protesta, que tindria la mateixa raó de ser a França que a Espanya que a Bèlgica o a qualsevol país de la Vella Europa, que és, l'amenaça flagrant que suposa l'islamisme acaronat per la posmoesquerdawoke pels drets més bàsics de les dones.
No tenim gaire clar si això obeeix només a motius econòmics de finançament de partits polítics, de corrupció de càrrecs públics, de la misogínia estructural de la qual fan gala els partits de suposada esquerra a Europa des de l'inici del S.XXI; o més aviat tot plegat, però és una amenaça real al model de civilització que representa l'únic que garanteix, o almenys fins ara intentava garantir, el no retorn a l'Edat Mitjana i a les seves tortures, a les seves supersticions i a les seves fogueres.
Igual que representa una amenaça gravíssima per a la democràcia en general el sector de la premsa comprada que manipula a favor de la mà que li dona de menjar a través de publicitat institucional.
Com no pot ser d'una altra manera, nosaltres dels nostres veïns francesos només copiem el dolent i aquest tipus d'agressions ja han passat diverses vegades, principalment a Catalunya, fa un parell de dies en una carpa de Vox van ser agredits dos militants també per uns molt i molt antifeixistes que es van posar a repartir bufetades.
Fa una setmana que un regidor de la CUP a Santpedor (Barcelona) va ser detingut per voler escalfar la cara a un altre regidor d'Aliança Catalana enmig del Ple, i l'estiu passat dos o tres individus vinculats a ERC i la CUP van enviar un pobre senyor de 80 anys a l'hospital amb traumatisme cranial perquè no els va semblar que estigués en una carpa del partit de Sílvia Orriols.
Però abans de tot això, de nou les dones vam ser agredides per aquestes “antifes” moltes vegades, precisament a les manifestacions del 8M a Barcelona.
Recordo concretament la del 2021, la de la pandèmia, quan el carrer estava marcat amb creuetes de les quals no et podies moure, i de sobte van aparèixer un grup d'“Antifes”, que es van passar les creuetes pel forro, i que sembla ser que estaven vinculades a la “comunitat” de l'Antiga Escola de la Massana, que ens volien tallar per protestar contra el lobby proxeneta a Barcelona.
Això que ens volien tallar és literal, ja que venien amb navalles a la mà. I sí, vam denunciar, i no, ningú va fer res.
I ja que jo sempre encomano la meva protecció a les deesses, per la meva pròpia seguretat i la de totes, només espero que, així com els cadells “Antifa” de Melenchón van lluir la seva sobirania a la protesta de les Nèmesi a Lió, i molts periodistes se senten molt ufanosos mentint a favor d'aquest atropellament, invoco la deessa perquè actuï en conseqüència i s'ocupi que tots els narcisistes coneguin de la seva existència.