I no ho dic jo (que també), sinó Gabriel Rufián, l'home cridat (encara que no se sap per qui, a jutjar per l'èxit de la seva iniciativa, que no recolza ni el seu propi partit) a unir totes les esquerres espanyoles situades a l'esquerra del PSOE. El nostre home va deixar anar aquesta perla en la seva posada de llarg al costat d'un comunista i una noia que, segons diuen alguns, és meitat ximple i meitat pits (molt feixista solt és el que hi ha).

Amb el seu peculiar sentit de la coherència, Rufi va votar dos dies abans --en aquest Congrés d'on pensava fugir als 18 mesos d'estada, i on ja porta deu anys-- en contra de la prohibició del burka a l'espai públic. Probablement perquè la proposta era de Vox i a l'extrema dreta no se li ha de donar la raó ni quan, sorprenentment, la té. A veure què fa quan Junts, partit progressista i d'esquerres on n'hi hagi, li surti amb les mateixes.

Com podem veure, Rufi opina una cosa i la contrària, depenent del dia. I encara que ja no és independentista, s'esforça a seguir passant per tal perquè no se li acabin de revoltar els caps de ERC a Barcelona.

Donada la seva línia de pensament, suposo que també està a favor i en contra dels mal anomenats crims d'honor, l'ablació del clítoris, els matrimonis arreglats i tots aquests assumptes que ocupen la ment d'un ciutadà de bé.

Si més no, Rufi ha dit que el burka li sembla una salvatjada, encara que ho hagi fet en un míting i no en seu parlamentària. Però la resta de la nostra (presumpta) esquerra alternativa s'ha limitat a condemnar la proposta de Vox per racista, aportant fins i tot arguments pseudo feministes (ja sabeu, la vella mentida que les dones musulmanes gaudeixen anant pel carrer disfressades de bossa d'escombraries).

Les belarras, les monteros i les colaus d'aquest inframón han arribat a comparar les dones tancades en un burka amb els natzarens de la nostra Setmana Santa (o amb Uclés i la seva boina, ja posats). Cal veure el que els costa reconèixer l'evidència: que el burka és un invent masclista a més no poder que denota, a més, la por que el món àrab té a la femella de l'espècie i que condueix inevitablement al maltractament que aquesta pateix en nom de l'Islam.

L'argument més peregrí que he sentit al respecte és el que si prohibim el burka, la pobra dona musulmana no podrà sortir de casa per prohibició expressa del ruc del seu marit. És a dir, que cal optar pel mal menor (creuar-nos pels nostres carrers amb bosses humanes d'escombraries) perquè les dones islàmiques puguin gaudir de la llum del sol (que tampoc els arriba gaire, amb tanta faldilla). I no seria millor detenir i deportar aquests marits infames perquè deixin d'amargar l'existència a les seves sofertes esposes?

El burka és indefensable a tot arreu, no només a Occident. Tots els països àrabs que l'imposen haurien de ser bombardejats de manera immediata en nom de la humanitat. Però, com que tal cosa planteja certs problemes diplomàtics i de dret internacional, el mínim que podem fer és plantar cara a les prohibicions absurdes de l'Islam als nostres territoris, en comptes d'optar per una suposada tolerància que només serveix per envalentir el pitjor de la nostra immigració.

No cal ser una matamoros d'extrema dreta com l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, per adonar-se que hi ha certes coses de l'Islam que no tenen cabuda a la societat occidental. I caldria dir-li amb educació a l'islàmic mitjà que, si vol portar la seva senyora disfressada de bossa d'escombraries, li n'hi hauria prou amb tornar al seu país d'origen, on podria tornar a morir-se de gana, però amb l'alegria que causa saber que és un musulmà com Al·là mana, i que la vida eterna envoltat d'hurís no li la traurà ningú.

Que es denunciï (amb raó) la xenofòbia, l'homofòbia i altres xacres socials, però es faci la vista grossa amb el burka és una cosa que resulta difícil d'entendre, com reivindicar un feminisme al qual li són igual les matances a l'Iran o l'Afganistan.

Potser per això, la nostra (presumpta) extrema esquerra compta cada dia amb menys suport social, mentre contribueix amb la seva estupidesa a engrossir la bossa de votants de Vox i la dels abstencionistes (que és el nou partit en què militaré a partir d'ara, després de l'èxit assolit amb el PSOE o Ciutadans).

Si Rufián ha tingut la brillant idea d'aglutinar tot el pogresismo espanyol és perquè aquest, si se'm permet la catalanada, va pel pedregar (a banda de per medrar, és clar). Però Rufi, almenys, encerta una vegada de cada dues, cosa que el converteix en el borni al país dels cecs.

Si això li servirà d'alguna cosa, no ho tinc tan clar. I si el PSOE és una vergonya per als quatre socialdemòcrates que quedem a Espanya, el que hi ha a l'esquerra és l'exèrcit de Pancho Villa o, directament, la Banda del Empastre.