Ja ho deia Aristòtil, la virtut està al centre, ni molt, ni poc. Amb la gestió de les calamitats, els nostres polítics no troben el punt: o no hi arriben o es passen.

De la reacció tardana i descoordinada davant les inundacions produïdes per una gota freda a València l'any passat, hem passat a l'excés de prudència, aturant centenars de camions, encara que no arribi a nevar, o col·lapsant un dia tota Catalunya per unes quantes hores de vent. Molt, però fonamentalment a l'àrea metropolitana de Barcelona, i només per unes hores.

No deixa de ser curiós que ara que als polítics se'ls omple la boca amb l'emergència climàtica, no fan res per prevenir: només se'ls acut confinar-nos i espantar-nos.

Atès que ens diuen que cada vegada hi haurà més fenòmens meteorològics extrems, el que han de fer és treballar per prevenir, no aturar la vida dels ciutadans a cop d'estrident alarma.

L'ésser humà sempre s'ha adaptat a l'entorn, per hostil que sigui. A Minneapolis, la gent fa vida normal amb temperatures mitjanes hivernals per sota de -10 graus, i pics de -20 o -30. A Riad la gent viu a l'agost superant els 50 graus. A Amsterdam plou més de 200 dies a l'any. No podem acostumar-nos a aturar-ho tot com l'única solució.

Aquest any està plovent molt, després tindrem molta vegetació a la primavera que serà combustible per als incendis. Algú farà un pla integral de neteja de boscos? És més probable que nevi a l'agost que no pas que es faci.

L'autèntic caos que pateix el ferrocarril espanyol, tant en alta velocitat com en Rodalies, es deu sobretot a un manteniment insuficient. No té cap lògica haver passat d'anunciar l'AVE a Madrid a 350 quilòmetres per hora a que el viatge ja no duri dues hores i mitja, sinó quatre, cinc, sis o més, perquè un tràgic accident ens ha fet descobrir les nostres misèries.

I ara els maquinistes extremen el zel, i Adif no s'atreveix a portar-los la contrària, quan abans els ignoraven. I diuen que estarem així fins al desembre. De Rodalies, per a què parlar-ne: és quelcom crònic, i els punts en revisió de les vies són centenars, i creixent. En paral·lel, ens diuen que fem servir el transport públic, un arcaic inexistent.

Segons l'informe de l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC) de 2025, el 52% de les carreteres a Espanya es troba en estat crític o en mal estat, amb més de 34.000 quilòmetres que requereixen reparacions urgents. Assolint, així, el pitjor registre en 40 anys, a causa de la manca d'inversió.

S'estima en més de 13.000 milions la inversió necessària per solucionar les deficiències urgents. El descontrol és tal que el talús que es va ensorrar sobre un tren de Rodalies a Gelida durant dies no se sabia si era de l'autopista o d'Adif, la qual cosa va evidenciar que ningú s'ocupava del necessari manteniment del seu drenatge, causa última de l'esfondrament.

La situació de preses i embassaments és encara pitjor. I no hi ha una desgràcia que implicaria centenars, si no milers, de víctimes perquè la gran majoria de preses es van construir en una època en què els enginyers es curaven en salut i, després de fer els càlculs, multiplicaven el resultat per un coeficient de seguretat, per si de cas.

El Camp Nou s'ha renovat, entre altres coses, perquè el ciment de la seva estructura presentava problemes per mal envelliment. Ningú pensa que el ciment d'alguna presa pot presentar problemes? La majoria de les instal·lacions han superat els 50 anys en què s'estimava la seva vida útil, i no s'hi ha invertit gairebé res: uns 16 milions a l'any en lloc dels 500 que s'haurien d'invertir. Ara la mitjana d'ompliment supera el 90%, per la qual cosa la pressió al fons és màxima i les forces dels desaigües són tremendes.

Passejant després del vendaval es podien observar palmes seques caigudes de palmeres que fa anys que no s'han sanejat. Molts dels arbres danyats estaven malalts, per edat o per l'estrès hídric de l'última sequera. Cert és que el sòl humit és mal company d'un arbre fuetejat pel vent, però l'abandonament dels jardins en temps de sequera no ha fet cap bé.

La meteorologia no és una ciència exacta, però cada vegada les previsions són més ajustades. Sorprèn que les alertes de l'Agència Espanyola de Meteorologia per al 12 de gener eren més suaus i més acotades en el temps i l'espai que les del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Protecció Civil fa cas al SMC, per això es va passar, una mica, de frenada. Tant, que es va suspendre el servei de Bicing o es van fer tancar gimnasos coberts o anar al teatre.

Però més enllà d'excessos o mancances i de afavorir l'absentisme carregant els costos a les empreses, el més important és que, en lloc d'estendre l'alarmisme, ens posem mans a l'obra a mantenir carreteres, trens, i preses, a netejar boscos, a podar arbres i, en definitiva, a pensar tots els dies de l'any que les catàstrofes, encara que no sabem quan, segur que es produiran i hem d'afrontar-les cada vegada més ben preparats.

Els éssers humans ens diferenciem força dels estruços, no actuem com ells enterrant el cap.