Fa uns dies, a Catalunya vam rebre avisos d'alerta meteorològica que van implicar restriccions de mobilitat i la suspensió d'activitats, incloses les classes escolars, amb la consegüent recomanació de teletreballar.

Aquestes alertes, cada cop més freqüents, com mostren les registrades a Espanya durant l'últim trimestre de l'any passat i el que portem d'aquest, reflecteixen la creixent intensitat dels fenòmens meteorològics extrems.

No entraré a valorar si s'està fent un ús excessiu d'aquestes mesures, qüestió que sens dubte mereix una reflexió serena i basada en dades. Però sí que cal preguntar-se per les dificultats afegides que suposen per a la conciliació i la cura dels fills. Així com si les nostres empreses i organitzacions estan realment preparades per mantenir, i fins i tot augmentar, la productivitat en un escenari de teletreball sobrevingut que podria intensificar-se a conseqüència del canvi climàtic.

Ningú no hauria de dubtar que el teletreball, allà on és possible i no ho és en els espais d'atenció al client o al ciutadà, trenca barreres espaitemporals. Permet als professionals accedir a llocs que, per distància o entorn, els resultaven inaccessibles, i ofereix a les empreses un nombre més elevat de candidats en poder estendre les seves ofertes a persones d'altres regions.

Tanmateix, exigeix una flexibilitat més gran en l'organització i en la planificació de la feina, així com assumir que teletreballar no consisteix simplement a fer el mateix, de la mateixa manera, des de casa que a l'oficina.

Per això, es requereixen ajustos en els models de gestió per garantir el compliment dels terminis i els estàndards de qualitat establerts. Alhora, cal tenir en compte que la informació, valor bàsic de tota organització, es dispersa amb la feina remota en trobar-se les dades en ordinadors d'empleats ubicats en llocs diversos i canviants, sense control fefaent sobre el seu contingut i ús.

Per això són necessàries inversions en sistemes robustos que protegeixin les dades i permetin afrontar possibles ciberatacs, assegurant la confidencialitat de la informació i la custòdia adequada de dades de tercers. 

Al risc anterior cal afegir que la dispersió dels membres d'un mateix equip en múltiples llocs, debilita el sentit de pertinença a l'equip i la cultura empresarial, per la manca d'espais compartits i de contacte personal que generi empatia.

Alhora, el teletreball des del domicili pot aïllar i afavorir conductes orientades al benefici propi, en no percebre's les problemàtiques de la resta de l'equip. Per això, el teletreball exigeix afrontar aquestes problemàtiques, assumint a més la necessitat d'un entorn adequat que permeti concentrar-se sense interrupcions.

Un problema estructural addicional és l'espai domèstic. Els habitatges urbans s'han reduït progressivament, convertint-se en molts casos en “habitatges dormitori”. La majoria dels seus ocupants desenvolupa la vida social fora de la llar, en espais d'oci o esport. Comptar amb estances adequades per teletreballar dignament no està a l'abast de molts, a causa dels elevats preus del metre quadrat d'habitatge de les grans ciutats.

En aquest escenari prenen sentit els centres de teletreball o telecentres, propers als domicilis, que permeten treballar per a empreses ubicades lluny i ofereixen connectivitat i infraestructures que moltes llars no tenen. Aquests centres no només milloren l'eficiència laboral, sinó que poden contribuir al reequilibri territorial, augmenten la qualitat de vida, disminueixen emissions per desplaçaments, potencien el desenvolupament rural, fomenten la interacció social i eviten l'aïllament.

Així doncs, l'augment d'episodis climàtics extrems hauria de portar-nos a replantejar, amb rigor i visió estratègica, l'ús eficient del teletreball humà com a eina de resiliència econòmica i organitzativa.

El teletreball real i eficient avui encara no existeix, perquè no s'ha implementat de manera planificada ni seguint processos adequats. No per això s'ha de renunciar a transformar el teletreball, de la solució conjuntural actual, en una capacitat estructural que esdevingui palanca de més progrés econòmic i social, capaç d'aportar competitivitat a les empreses, facilitar la conciliació, reduir la mobilitat innecessària i obrir oportunitats laborals a escala global.

El futur incert demana noves eines per superar barreres espaitemporals i facilitar a les empreses disposar dels professionals necessaris per competir en mercats globals.

Per això, el teletreball es torna imprescindible, la qual cosa exigeix fomentar la digitalització empresarial, garantir connectivitat d'altes prestacions a les llars, incentivar la contractació de teletreballadors, ajustar plans de formació incorporant programes específics de teletreball i intel·ligència artificial, i addicionalment articular una xarxa de telecentres que cobreixi tot el territori, amb especial atenció a les zones rurals.

A més a més, tota organització ha de completar la transformació digital. Definir objectius mesurables en l'àmbit d'equips i persones, implementar eines segures de comunicació i gestió de la informació, establir sistemes de control que supervisin el compliment d'activitats i objectius, reduir al màxim els riscos de ciberatacs i assegurar la formació dels seus treballadors en mètodes, eines i habilitats específiques per al treball no presencial.

Avançar en el teletreball contribuiria també als objectius de desenvolupament sostenible, equilibrant el territori, reduint els consums associats a la concentració urbana, i mitigant els efectes negatius de les alertes per fenòmens meteorològics extrems.

Així doncs, convertir el teletreball en una capacitat estructural, constitueix una protecció davant dels fenòmens meteorològics adversos i, a més, obre el camí cap a formes més avançades d'interacció a distància, com la telepresència, fins i tot en el seu vessant hologràfic, la implementació i debat de la qual requeriran anàlisis específiques en el futur.