Se sap que Sarah Santaolalla es va sentir al·ludida quan a El Hormiguero es van referir a una senyoreta que és “meitat beneita, meitat pits”, i la bona dona es va ofendre.

Estar ofesa és l'estat natural de la gent com Santaolalla, de manera que li va anar molt bé la frase; si no, hauria hagut de buscar alguna altra declaració, acció o fins i tot omissió, que li servís per ofendre's.

En sentir la frase “meitat beneita, meitat pits”, va anar ràpidament a buscar un mirall per veure si entrava a la segona part de la descripció, perquè de la primera no en tenia cap dubte; sempre l'ha donada per segura sense necessitat de mirall. En comprovar que encaixava perfectament en la definició, es va quedar tranquil·la: ja podia sentir-se ultratjada i la seva vida ja tenia sentit.

Cal preguntar-se si el que va ofendre Santaolalla és que la diguessin beneita o que la diguessin pituda. Potser ni una cosa ni l'altra, i el que la va indignar va ser que li rebaixessin ambdues qualitats a la meitat, el que ella vol és ser totes dues coses totalment i no només al cinquanta per cent, que per alguna cosa s'ho ha treballat totes dues.

Si Rosa Belmonte – que va ser qui es va inventar la definició que ja ha quedat per a la història– s'hagués referit a una tertuliana pituda fins al màxim que permet la biologia i a més totalment beneita, Santaolalla també hauria hagut d'anar a un mirall i hauria quedat satisfeta que es tinguessin en compte tant el seu perímetre pectoral com la vacuïtat del seu cap. Però, rebaixar ambdues qualitats, la física i la intel·lectual, a la meitat? Per menys que això, fa un segle els cavallers es batien en duel; no sé si també les senyoretes, com és el cas.

Jo crec que el que va fer en realitat Rosa Belmonte va ser piropejar Sarah Santaolalla, el que passa és que aquesta no ho va entendre. Si la memòria no és un dels seus punts forts, menys ho és el discerniment.

Davant les cada vegada més nombroses persones que tenen a Santaolalla per completament beneita, Belmonte va trencar una llança a favor seu i va anunciar que només ho és a mitges, si això no és un capot d'amiga –per alguna cosa porta cognom de torera– que vingui Déu i ho vegi.

El que passa és que, després de rebaixar la seva beneiteria a la meitat, quedava per omplir el 50% restant de Santaolalla, alguna cosa s'hi havia de posar, no l'anava a deixar mig buida, i davant la impossibilitat de proclamar que és meitat beneita i l'altra meitat honrada, bona professional, educada, discreta o fina –atributs que farien riure tractant-se de qui es tracta– no va tenir altra opció que posar-hi els pits. No va ser per maldat, sinó perquè, amb tota probabilitat, la bona de Belmonte no va trobar res més destacable en la televisiva tertuliana, o col·laboradora, o el que sigui. Si Rosa Belmonte hagués tingut intenció d'ofendre Santaolalla, hauria fet una rima amb el seu cognom, que és el fàcil.

L'al·ludida hauria preferit ser només pits o només beneita, és comprensible, això de les barreges al 50% desagrada a molta gent, és com un vull i no puc. A més, a la televisió actual, una tertuliana només pits o només beneita té més possibilitats de triomfar que la que és meitat de cada, així és el xou business.

Que ningú vegi en això masclisme, amb els homes passa el mateix, no em refereixo als pits sinó que hi ha tertulians que són meitat beneits, meitat calbs, o meitat beneits, meitat grassos, o meitat beneits –aquesta meitat és imprescindible a les tertúlies, com es veu–, meitat lletjos. Probablement, com li va passar a Santaolalla, molts se sentirien assenyalats si algú ho digués en un programa televisiu, i córrer a verificar-ho davant del mirall.