Ahir va aprovar el Congrés dels Diputats una llei que endureix les penes als delinqüents reincidents.

El resultat de les votacions va ser el següent: 302 vots a favor (PP, PSOE, Vox, Junts, PNB i UPN), 36 en contra (Sumar, EH Bildu, Podem i BNG) i 8 abstencions (ERC i Coalició Canària).

Els socialistes van aprovar la iniciativa de Junts, recolzada també pel PP i Vox, però molt criticada per l'ultraesquerra (Sumar, Podem, Bildu) i amb l'abstenció d'ERC. Partit aquest on, pel que sembla, no tenen una opinió formada sobre l'assumpte, o potser és que els sembla d'importància insignificant, encara que segons alguns estaments, entre ells el policial, sigui clamorós.

Estava la senyora Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, exultant ahir en donar compte del seu èxit. No és d'estranyar. Els sociates han convingut en el canvi legislatiu, que a més els obligava a votar amb la detestada dreta i ultradreta, arrossegant els peus.

I és que, progressistes i megatolerants com són, i molt inclinats per la seva bondat innata a concedir indults i amnisties a tort i a dret encara que no càpiguen a la Constitució (com afirmava el president del Govern poc abans de començar a aplicar-les a dojo), i fins i tot proclius, per la seva gran tolerància, a pactar governs de regions i ciutats amb els assassins d'ETA (recordeu que “Otegui és un home de pau”, Zapatero dixit), això d'endurir el Codi Penal... doncs els sabia greu.

Els sonava a dretanisme, a feixisme fins i tot. Brrrr. Però cal fastiguejar-se, cal complaure a Junts, necessitem els vots.

Aquesta llei “és nostra”, presumeix Míriam Nogueras, líder del grup parlamentari de Junts, amb aquell gran somriure seu que ens sembla una mica inquietant, una mica extraviat. “Els lladres que espanten la nostra gent ja no entraran per una porta i sortiran per l'altra!”, va presumir la portaveu a la Cambra.

Té motius per estar contenta, doncs. Encara que, segons les enquestes que s'han anat publicant aquests últims mesos, de poc li servirà aquest èxit a Junts, partit en procés de desballestament general i substitució per l'Aliança de la senyora Orriols, sens dubte satisfarà als veïns dels barris i pobles i ciutats del cinturó metropolità més afectats per la debilitat de l'Estat davant els delinqüents de poca o mitjana volada. I demostra que Junts encara respira, que encara existeix.

Cal suposar que als agents de la Policia Nacional, de la municipal, i als Mossos –en fi, al que es ve anomenant “els cossos i forces de Seguretat de l'Estat”– se'ls traurà la cara de babau que sens dubte se'ls posa, i el desànim que sens dubte senten, cada vegada que, després de perseguir a la tarda un lladregot que escapava pels carrers amb la bossa d'una senyora o el rellotge absurdament car d'un turista, aconsegueixen atrapar-lo, a costa de gastar adrenalina a doll, i conduir-lo a comissaria... només per, l'endemà al matí, topar-se una altra vegada amb ell pel carrer, lliure com el sol quan surt, com l'aire, com el mar, lliure, com l'ocell que va escapar de la seva presó i pot per fi volar.

Així, la veritat, és que no val la pena patrullar la ciutat. És allò de “fa temps que vaig al taller i no sé a què vinc”. Es perd l'entusiasme, un es posa melancòlic, i amb motiu.

Bé, doncs, per Junts. Junts, one point. Ara els de Junts, seguint la promesa de Puigdemont que faran “pixar sang” als sociates, van a per els okupes. Un altre problema que, segons el progressisme, no existeix, és una bola de la dreta i l'extrema dreta. Si també els fan mossegar la pols, ja tindran els de Nogueras two points.