Ha volgut la casualitat que el mateix dia que s'inauguraven els XXV Jocs Olímpics d'Hivern a Milà, s'hagi posat el focus de la veritat sobre un dels majors escàndols de l'olimpisme de tota la seva història.

Imane Khelif, la persona algeriana que va guanyar la medalla d'or de boxa femenina als Jocs Olímpics de París 2024 ha reconegut el que tot el món veia però que una petita part de fanàtics ens pretenia obligar a obviar. I és que aquesta persona que va competir fent trampes i va guanyar un or en categoria femenina és un home, amb els seus cromosomes XY com tots els homes.

Repeteixo que no calia més que fer una ullada a aquesta persona perquè l'evidència es fes palesa. Però, tot i així, el Comitè Olímpic, un dels majors nius de corrupció del planeta, segurament i “presumptament” ben untat per la federació de boxa algeriana, va permetre tal enganyifa, que va acabar amb un home apallissant dones en directe i sent guardonat per això amb una medalla d'or olímpica.

El pitjor d'aquesta situació va ser veure a tota la gossada Woke postmoderna mundial protagonitzant una versió moderna del conte “El vestit de l'emperador”, que anava nu però que ningú ho deia, afirmant el que era òbviament una mentida, i pitjor, una trampa, i molt en el seu estil, insultant, assenyalant i amenaçant qualsevol persona que pronunciés la veritat.

Fixeu-vos fins on arribava la intenció de fer gran el despropòsit que va córrer una versió fake de la revista Vogue Aràbia amb Khelif a la portada que va resultar ser més falsa que un duro de xocolata, però que ni tan sols la famosa revista es va atrevir a desmentir per no molestar.

El que passa és que per aquell temps, els grans prohoms de la nostra societat encara no havien patit en pròpia carn la urpada dels cancel·ladors, i a molts els semblava fins i tot divertit l'assumpte. Fins i tot la mítica periodista esportiva Pilar del Río va ser reprimida per dir en veu alta el que passava a la vista de tots en silenci, a saber, s'estaven fent trampes en viu i en directe i ens estaven obligant a aplaudir com destruïen l'esport femení.

Destruir qualsevol cosa on les dones tinguin el seu espai o algun tipus de reconeixement sempre ha estat el somni humit del patriarcat. I si la corrupció se suma a la festa misògina de l'olimpisme, millor que millor. Perquè sense corrupció i sense molta misogínia, és inexplicable que un home a qui la federació mundial de boxa li va prohibir participar en competicions femenines, acabés enduent-se la medalla d'or olímpica justament on tenia prohibit competir.

Aquesta mateixa corrupció és la que suposo que impedirà al COI retirar aquesta medalla fraudulenta a Khelif i refer el rànquing olímpic anul·lant tots els combats en què va participar torticerament aquesta persona, per restituir l'impossible de restituir, la veritable feina i esforç de les dones que van haver de competir amb així i que van ser apallissades en viu i en directe per un frau. Elles i les que es van veure en la mateixa situació amb una altra persona de l'equip taiwanès, que va fer el mateix que el seu company algerià i també es va endur l'or amb un altre frau.

Sempre vaig pensar que les boxejadores s'haurien d'haver plantat i no lluitar en semblants condicions. Posar davant el món de manifest que allò era una burla i una ofensa a tota la seva feina com a esportistes. No haver-li donat el gust al trampós de sortir amb els braços enlaire. Es van equivocar, però suposo que els patrocinadors, la pressió política i el pundonor les van pujar al ring.

Només la italiana Angela Carini en veure que la seva integritat física estava seriosament amenaçada va demanar aturar la lluita i es va retirar entre llàgrimes d'impotència. És just recordar que mentre el wokisme lloava la trampa, Meloni va rebre personalment Carini a Itàlia com la campiona que és.

Encertat o no, el meu respecte per totes elles, especialment per Kellie Harrington a qui li van robar la medalla d'or a la final olímpica per aquesta trampa corrupta. I, sobretot, gràcies a la boxejadora turca Esra Yıldız Kahraman, que es va atrevir a reivindicar-se a si mateixa i totes les dones esportistes a dalt del ring, fent el símbol de la “X” amb les mans, al·ludint als cromosomes femenins i a la immutabilitat del sexe. Ens va regalar a totes un nou símbol feminista i va recordar al món sencer que la natura és tan clara que cap campanya wokista la podrà canviar mai, per molt que el boxejador vagi nu.