Longevitat i ‘Els límits del creixement’

L'any 1972, un grup d'investigadors va advertir que “si l'actual increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments i l'explotació dels recursos naturals es manté sense variació, s'assoliran els límits absoluts de creixement a la Terra durant els pròxims cent anys”.

Aquesta era una de les conclusions clau de l'informe Els límits del creixement del Massachusetts Institute of Technology (MIT) liderat per la científica Donella Meadows.

Aquest estudi alertava, entre altres coses, que el ràpid augment de la població desencadenaria tensions en recursos bàsics com aliments, energia o aigua. I encara que el document no ofereix una xifra exacta, les seves simulacions suggerien que els límits amb què es treballava es trobaven al voltant dels 8.000 milions d'habitants al planeta.

Han passat una mica més de 50 anys, encara que, vist amb perspectiva, pot semblar poc temps, i avui ja hem superat aquesta xifra. 

I a més hem d'incorporar una nova realitat a l'equació original.

En tot just un segle hem afegit, de mitjana, uns 30 anys a l'esperança de vida. Així ho afirma Andrew J. Scott, economista i professor a la London Business School, en el seu llibre L'imperatiu de la longevitat.

I com afecta això al plantejament de Meadows?

Un món més longeu necessita una visió sostenible diferent. Però no entrem en pànic.

La longevitat avança, però els naixements reculen.

Segons les projeccions de l'ONU, dos terços de la humanitat viuen actualment en països amb taxes de fertilitat per sota del nivell de reemplaçament (2,1 fills per dona). Aquesta combinació de menys naixements i més anys de vida és, segons Scott, “la transformació demogràfica més gran del segle XXI” i “tan crítica com la intel·ligència artificial o la sostenibilitat”.

Per això, la situació demogràfica actual no es pot entendre únicament des de l'òptica dels recursos naturals: exigeix assumir una responsabilitat compartida que ens obligui a reconsiderar com organitzem les nostres societats.

El professor sosté que la progressiva ampliació de l'esperança de vida implicarà canvis profunds en múltiples camps, inclòs l'àmbit laboral. La nostra carrera professional ja fa temps que va deixar de ser un recorregut lineal, si la comparem amb la dels nostres pares.

En aquest nou escenari, les empreses i les institucions públiques han d'integrar la longevitat com a part de la presa de decisions, del disseny de productes i de les polítiques internes de persones i talent. Un món on podem arribar a viure cent anys exigeix organitzacions capaces d'acompanyar vides més llargues.

Al documental Longevity Hackers, una de les primeres produccions sobre envelliment i innovacions tecnològiques, Michal Siewierski reuneix científics, investigadors i empresaris per mostrar els últims avenços en antienvelliment i extensió saludable de la vida.

Els protagonistes apunten que, en les pròximes dècades, moltes de les tecnologies que avui semblen futuristes podrien convertir-se en realitats accessibles. L'equip productor ja prepara un nou projecte, Longevity Revolution, amb el qual pretenen mostrar com la indústria de la longevitat s'està transformant en una revolució científica i tecnològica amb impacte global.

Les bones notícies, per als qui ens agrada la vida km 0, són que tant Andrew J. Scott com els protagonistes del documental coincideixen que, més enllà dels avenços científics i tecnològics, els pilars d'una vida llarga i saludable continuen sent els de sempre: activitat física regular, una alimentació equilibrada, un son reparador i una vida social motivadora.

Elements que connecten amb la filosofia japonesa de l'ikigai i del propòsit com a elements clau d'una vida plena. En un context de longevitat creixent, cuidar el cos i la ment en tots els seus àmbits no només prolonga la vida, sinó que l'omple de direcció i significat.

“L'envelliment no és un problema a gestionar, sinó una oportunitat que aprofitar”, Scott dixit.