Un ja no sap què fer el proper 7 de febrer, això és un senseviure. El pobre Lluís Llach havia convocat juntament amb els seus companys una manifestació sota el lema “Prou!”, i el mateix dia, els usuaris de Rodalies n'han organitzat una altra.

Tothom està tip del seu i diu prou, però els de l'ANC i el Consell de la República volen que aquest prou es refereixi a tot (especialment a continuar a Espanya, tossudament), no només als trens, i consideren que els usuaris de ferrocarrils els estan boicotejant la protesta. Al final, es cridaran prou els uns als altres, i això si no es llancen pedres, perquè els altres han decidit manifestar-se el mateix dia.

Del que un està tip és de mobilitzacions ciutadanes que no condueixen enlloc, aquí sí que diria prou.

Un també diria prou a continuar escoltant les bajanades d'allò que anomenen Consell de la República (ni tan sols sabia que aquesta cosa encara existia, pensava que s'havia dissolt per inoperant) i a continuar suportant les ximpleries de Lluís Llach, però mentre algú no organitzi una manifestació que reclami que al crit de prou ens deixin en pau d'una vegada per totes, no hi ha res a fer.

Prou és el que diuen els nens quan ja no volen més sopa, i ja que tant l'ANC com el Consell de la República són com nens, s'han conjurat per dir-ho. Qui realment hauria de lamentar la coincidència en el temps de les dues manifestacions són els usuaris de Rodalies, ells sí que estan tips de la situació i protesten amb raó.

Si una cosa té l'independentisme català és que espatlla tot el que toca, en això no falla. Només cal que l'ANC, el Consell, Òmnium o qualsevol altra cosa semblant hi posi les potes en una causa, perquè aquesta deixi de semblar honrada i digna de ser defensada. Ja pot tractar-se de la causa més noble, ja pot ser acabar amb la fam al món, amb les guerres o amb la presència de David Uclés als mitjans, que si l'abracen l'independentisme català, passarà a ser una causa antipàtica.

Com que els independentistes tot ho veuen sota el mateix prisma, tot ho distorsionen i al final ningú es pren seriosament res del que defensen. Si jo tingués una causa per protegir -la dels trens, sense anar més lluny- em cuidaria molt de mantenir ben lluny d'ella els independentistes.

Quan l'independentisme català aixeca una bandera, aquesta bandera està condemnada al fracàs, suposo que això s'explica pel mateix origen d'aquest independentisme que, des que existeix, ha anat de derrota en derrota.

Si, per desgràcia dels usuaris, l'ANC i el Consell acaben manifestant-se el 7 de febrer per reivindicar millores en el transport ferroviari, s'acosta un caos absolut, amb vies destrossades, descarrilaments, morts i cap tren sortint a la seva hora. No em pregunteu les raons, ningú les coneix, però és una cosa que porta l'independentisme al seu ADN: tot allò que toquen està destinat a acabar sent un fiasco.

Com més s'entesten a “protegir” la llengua catalana, més retrocedeix aquesta en el seu ús social; com més clamen per la unitat de les forces sobiranistes, més lluites cainites hi ha entre elles; com més esperança posen en un líder, aquest fuig a Waterloo i els deixa tirats; com més ataquen figures catalanes com els motoristes germans Márquez, l'escriptor Javier Cercas, el músic Joan Manuel Serrat o el duet Estopa, més èxits i reconeixement aconsegueixen aquests.

Amb els trens no serà menys, així que, si de veritat volen que tinguem un transport ferroviari mínimament digne, facin el favor de quedar-se a casa el 7 de febrer. Prou d'emmetzinar-ho tot. Prou! Gafes, que sou uns gafes.